fbpx Skip to content

Ninya Colorita: “les crisis són necessàries per aprofundir en la unió de la parella”

la parella en la criança

La parella en la criança: un gran tema. Veritat? Aquí pots llegir l’entrevista on parlem d’això amb Carlota Sala (coneguda a Instagram com @ninyacolorita). Aquesta mare de 4 nens (de 12, 10, 7 i 2 anys), els quals ella i la seva parella eduquen a casa, realitza xerrades de criança conscient. A continuació, analitzem amb ella com afecta l’arribada d’un nadó en l’àmbit de la parella i veiem què podem fer per tenir cura de la relació en aquesta etapa tan intensa.

 

1. QUAN NEIX UN NADÓ SEMBLA QUE LA RELACIÓ DE PARELLA PASSI A UN SEGON PLA I QUE SORGEIXIN MÉS CONFLICTES, EN EL DIA A DIA.

És el gran kit de la qüestió; la parella passa a un darrer terme. Es transforma la família, hi ha una nova col·locació dels membres. A escala individual, per al pare i per la mare, aquest moviment és molt gran. Requereix abraçar totes les emocions que afloren.

La mare necessita molt suport i mirada; i la reclama a la parella. I a la parella li estan passant un munt de coses: es preocupa per tenir cura del niu, etc.

L’home sol estar en una dimensió més racional i la dona més emocional, i això sembla que generi incompatibilitat. I tot el que apareix en la parella quan tens fills, no és que abans no hi fos: els fills treuen a la llum allò que no vèiem.

 

2. COM ENCAIXEM AQUESTA NOVA SITUACIÓ?

Al llarg dels meus quatre postparts he vist que per a mi és molt important que ens posem en mode observador, en comptes de en mode demandant. Vegem què és nostre i què és de l’altre, i què hi ha darrere de cada demanda.

El postpart immediat és un moment molt potent a nivell emocional. El nadó et demana presència autèntica, que satisfacis les seves necessitats immediatament. I això ens desperta emocions doloroses. Des d’aquest lloc de muntanya russa acostumem a exigir a l’altre que ens tregui d’allà. És important connectar amb què m’està passant. I preguntar-se què li pot estar passant a la meva parella.

Al pare se li pot despertar la sensació d’abandonament, perquè la mare només mira el nadó i, quan pot, a ella mateixa. A vegades, si el pare és germà gran i ja va viure aquesta situació d’abandó, pot despertar-se aquest dolor. I llavors, per exemple, no vol que fem collit. I no és un tema de criança, la demanda que hi ha darrere és “vull estar amb tu, tots dos sols”.

 

3. LLAVORS, LA COMUNICACIÓ ÉS CLAU…

Sí, generar espais de comunicació sincera. Tinguem la valentia d’asseure’ns davant de la parella i explicar-li què ens està passant. Des d’un lloc d’honestedat i fent-nos càrrec del que és nostre.

Recomano que us mireu als ulls entre 3-5 minuts al dia sense dir-vos res, per connectar amb l’altre. Hi ha tant soroll quan apareix un nadó, que necessites tenir cura d’aquesta connexió.

Tota la part emocional, l’amor que us ha unit, no es resol amb un “t’estimo” ni amb un “jo també”, sinó des d’un lloc no mental. Des del tacte també connectes amb l’altre, per exemple, amb un massatge, però… el més potent és la mirada!

 

4. A UNA PARELLA EN CRISI, QUÈ ELS RECOMANARIES PER SORTIR-SE’N?

No pretenguem que la relació de parella sigui sempre idíl·lica: rialles, complicitat, bon rotllo, sexualitat activa… això ens ho han venut a les pel·lícules de Disney. Jo he après que les crisis són necessàries per aprofundir en la unió de la parella.

No oblidem que la nostra parella és un mirall necessari, un mestre o mestra que hem buscat a la vida perquè ens mostri el que nosaltres no veiem de nosaltres mateixes. Ens desperta els dolors més profunds, activa memòries i formes d’actuar de nosaltres mateixes. No rebutgem aquests conflictes, ho podem veure com una oportunitat.

Quan estàs en crisi amb la teva parella el primer que has de fer és decidir estimar-la. Perquè l’amor és una decisió, és important recordar-ho. En una de les crisis que vaig passar amb la meva parella, per a mi el punt d’inflexió en la decisió de continuar o separar-nos, va ser decidir estimar-lo.

El meu consell és “torna’t a enamorar d’ell”. Jo he comprovat que es pot.

 

5. I AIXÒ COM ES FA? 

Comença per deixar tot el que no agrada de l’altre a una banda, posa el focus en el bo, en tot el que fa que et desperta amor, atracció, tendresa. En el meu cas, em desperta amor quan fa coses per cuidar-nos: l’hort, tallar la llenya… I cada vegada que em venen coses negatives, connecto de nou amb les bones.

Així t’adones que tot allò negatiu, en realitat, és una mirada que tu poses sobre ell. És aquest mirall que no vols mirar, i el culpes a ell.

Jo sempre dic “separa’t quan el conflicte estigui resolt” perquè si no, tu te’n vas al següent lloc amb aquest conflicte, que en realitat està en tu. Una altra cosa és, quan cada un vol una cosa diferent de la vida. Llavors ens separem, des de l’amor, però sense conflicte.

 

6. COM SUPORTAR QUE UN TREBALLI I L’ALTRE ESTIGUI A LA CURA DEL NADÓ? A VEGADES ÉS DUR.

Així és, una mare sola cuidant el bebè és molt dur. El bebè necessita més braços, i la mama sosteniment. Llavors li demanem a la parella que ens ho doni. Si tu necessites tribu, xarxa, sosteniment, busca-ho. I una part pot ser la parella.

Per al pare tampoc és fàcil ser sempre el que va a fora a treballar. És interessant trobar l’equilibri: més braços (de la tribu, no només de la mare i el pare), i que cap dels dos hagi de separar-se de la família tantes hores.

També és important cuidar les transicions, perquè en arribar a casa després d’un llarg dia de treball, has de baixar la freqüència. I per descomptat, també és fonamental intentar compaginar les necessitats de tots dos.

 

7. QUÈ IMPORTANT TROBAR UNA FÓRMULA QUE VAGI BÉ A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA…

Exacte. Us heu adonat que, quan tots esteu en la mateixa freqüència, tot flueix? I que, segurament, no voleu tornar a la rutina d’abans del confinament perquè la recordeu dura?

Crec que aquest moment d’aturada està sent una molt bona oportunitat perquè les famílies es plantegin com volen viure l’etapa de la criança. Amb la meva parella ens ho vam plantejar fa temps, volíem viure bé el nostre dia a dia.

Per a nosaltres era impensable que un es passés tot el dia treballant fora de casa i l’altre amb els nens. Fem mig-mig, però sempre molt units. I treballem els dos, però ens hem buscat una forma de treballar que s’adeqüi al que necessitàvem com a família.

Jo us convido a preguntar-vos què necessiteu com a família i com a parella. De què voleu tenir cura? I des d’allà, que construïu tota la resta.

 

8. I QUÈ PASSA QUAN LA TEVA PARELLA EVITA LA INTIMITAT?

Els viatges emocionals quan neix un nadó també són dels pares. No t’ho prenguis personal: “m’està rebutjant”. Dóna-li espai perquè s’expressi, des d’un lloc d’amor, serè: “t’està passant alguna cosa, jo t’acompanyo…”

Quan no tenim ganes d’alguna cosa, per exemple, de sexe, és important que ho validem i després intentem mirar què hi ha darrere. És interessant poder demanar ajuda, en moments en què estiguem vivint dificultats.

 

9. QUAN TENS UN TRAUMA A CAUSA DE COM VA SER EL PART, I LA TEVA PARELLA ET DEIXA, COM AFRONTAR TOT AQUEST DOLOR?

Wow. Són molts dolors junts alhora. Primer et diria, sigues honesta amb tu mateixa, permet-te el dolor que estàs sentint. És molt probable que necessitis ajuda per sostenir-ho, ja sigui d’una doula, terapeuta, d’un grup de dones … el que tu sentis. Segurament aquesta vivència està despertant un dolor profund, busca algú que t’acompanyi.

 

10. COM EXPLICARIES ELS ROLS DE CADASCÚ, EN LA CRIANÇA?

Inconscientment reproduïm els rols que hem viscut a casa. És important prendre consciència de quin rol estic adoptant. És a dir, preguntar-nos si correspon a una necessitat pròpia o si simplement estem sent fidels al nostre pare o la nostra mare.

Jo, per exemple, advoco molt per la coresponsabilitat 50% -50%, però quan ho posem en pràctica als dos membres de la parella se’ls solen despertar coses. En el meu cas, he acabat assumint més sempre, perquè vull fer-ho al meu ritme i a la meva manera. I darrere hi ha la necessitat de ser imprescindible per als meus fills, com els passa a moltes mares. Això fa que assumim més coses del compte i li llevem espai a la nostra parella. La coresponsabilitat és un treball personal.

 

T’ha semblat interessant aquesta entrevista? Creus que et serà útil per cuidar la teva relació de parella? Comparteix-la amb altres famílies, si creus que pot ajudar-les.

 

Leave a Comment