Entrevista a Ninya Colorita

Carlota (coneguda a Instagram com @ninyacolorita) és mare de 4 nens (de 12, 10, 7 i 2 anys) i realitza xerrades de criança conscient, basades en la seva llarga experiència com a mare. Ella i la seva parella eduquen els seus fills a casa, així que estan molt acostumats a conviure amb ells durant 24 hores i a gestionar alhora tot el que necessiten fer: netejar la casa, cuinar, treballar, etc.

A causa de la situació que estem vivint d’haver d’estar tancats a casa durant un llarg període de temps, amb els nostres fills, hem considerat interessant entrevistar-la per Instagram Live.

Aquí et deixem les respostes a les preguntes que li hem fet, esperem que et resultin interessants i, el més important, que t’inspirin per poder viure els dies de confinament sense oblidar-te de les teves necessitats. 😉

 

  1. COM PODEM FER-HO TOT AQUESTS DIES? DEDICAR TEMPS ALS NOSTRES FILLS, NETEJAR, CUINAR, TREBALLAR, TROBAR MOMENTS PER A L’AUTOCURA …

Aquest tancament ens ajuda a fer un canvi de xip en la relació que tenim amb els nostres fills, parella, amb el nostre treball…Estem molt acostumades a parcel·lar el nostre dia a dia, això és molt masculí, en realitat tenim la capacitat de fer tot el que hem de fer sense separar-nos dels nostres fills i sense oblidar-nos de nosaltres mateixes.

Jo no em separo dels meus fills per fer les coses, sinó que ells m’acompanyen i aprenen la forma de fer-ho ells, alhora que conviuen amb mi i entre ells. Puc cuinar i estendre la rentadora amb els meus fills al costat, sense deixar d’estar disponible per a ells i incloent-los.

I hem de donar des d’un lloc d’autocura, sense oblidar-nos de nosaltres mateixes.

És a dir, quan estic amb els meus fills, si necessito anar al lavabo hi aniré, si vull una infusió me la prepararé, i els meus fills em poden acompanyar.

Com pista pràctica, us explico el meu horari. Quan em llevo al matí, el primer que faig és per a mi: ioga, meditació, estar en silenci amb mi mateixa…En les dues hores següents, mentre esmorzen els grans, faig les tasques de la llar i cuino per a tot el dia.

Després, estic tres hores dedicant-me als nens, després dinem i descansem (cadascú fa el que vol: el petit fa la migdiada, jo treballo…). Finalment, per la tarda, torno a estar disponible per a ells, i a partir de les set, ja cadascú fa les seves coses. A la nit, és el moment d’estar amb la parella.

La meva recomanació és: fes-te un horari que no et faci presonera, sinó que vagi a favor del que necessites. No comencis posant les teves obligacions, sinó les teves necessitats. Això t’ajudarà a que puguis fer cada cosa amb més presència, no pensant en “ui, he de fer això …”, perquè ja tindràs el moment per fer-ho.

 

  1. SI LA SITUACIÓ ÉS DIFERENT A LA TEVA, PERQUÈ ELS FILLS SÓN MÉS PETITS (PER EXEMPLE: 1, 3, 5 ANYS), AQUEST PLANTEJAMENT CANVIARIA?

Si els fills tenen menys de 2 anys, hauré de fer-ho tot més lentament i fer torns amb la parella és més necessari. Però igualment, pots trobar moments d’autocura, estant amb els teus fills.

Jo a primera hora del matí faig ioga i els meus fills m’acompanyen des que eren nadons. Encara que m’interrompin, jo m’aixeco per a mi, això és una decisió molt positiva per a la meva autoestima. I cada vegada, m’interrompran menys.

En aquesta societat, l’habitual és que vulguem ser eficaços, fer les coses bé i de pressa…i amb fills petits això és impossible. És important que deixem de banda aquesta pressa inconscient. Quina pressa tenim, si del que es tracta és de gaudir el camí en comptes d’arribar a un lloc?

 

  1. SI ELS NOSTRES FILLS ESTAN NERVIOSOS I ELS COSTA DORMIR…QUÈ FEM?

La premissa base és observar què els pot estar passant. Aquests dies de confinament, moltes mares em comenten que els seus fills estan molt nerviosos, i jo els dic, i tu com estàs vivint aquests dies? Ells són una esponja i viuran aquests dies, segons com nosaltres els visquem.

 

  1. COM EXPLICAR ALS NOSTRES FILLS EL QUE ESTÀ PASSANT A NIVELL MUNDIAL AMB EL COVID-2019?

Si tenen menys de 6 anys, respon a les seves preguntes de forma breu. No els anem a explicar massa coses. Ells aniran preguntant a mesura que puguin saber. I a partir dels 6 anys, els pots tornar seves preguntes. Per exemple: I tu, què en penses de tot això? Al fer-los respondre, ells ho poden racionalitzar i posar paraules a les seves emocions.

 

  1. SI ENS SENTIM ACLAPARADES PEL QUE ESTÀ SUCCEINT, I AIXÒ ENS PORTA A PERDRE LA PACIÈNCIA MÉS RÀPID DEL HABITUAL… QUÈ PODEM FER PER NO ARRIBAR A AQUEST PUNT?

Quan perdem els papers, normalment és perquè tenim la nostra ampolla d’emocions o necessitats no cuidades a punt de vessar. Us recomano que aquests dies feu coses que vagin a favor d’expressar les vostres emocions: ballar, fer ioga, parlar amb la parella, escriure…Cal donar sortida a l’angoixa des d’un lloc sa. Amb fills a casa sembla que hem d’estar superbé, ser positives … Bé, però tingueu un espai en el qual pugueu afluixar, buidar.

 

  1. SI ELS NOSTRES FILLS ENS VEUEN PLORAR I S’ANGOIXEN, QUÈ PODEM FER?

Si veiem que s’angoixen, retirar-nos per plorar…però no deixar de trobar el nostre moment per fer-ho. Així i tot, els podem explicar per què plorem. És interessant que ens vegin com descarreguem i com gestionem les nostres emocions. Ells aprendran així a gestionar les seves. No hem d’explicar als nostres fills els nostres problemes, però sí que poden veure’ns plorar i els podem dir: “jo també necessito descarregar”.

 

  1. QUAN SE’NS ACABEN LES IDEES DE PROPOSTES DE JOC PER ALS NOSTRES FILLS, QUAN COMENCEM A SENTIR-NOS APÀTIQUES…COM PODEM GESTIONAR-HO?

Tenim molta por del silenci, del no fer…i aquest espai et permet connectar amb la teva essència. Quan arribo a un lloc d’apatia, fer activitat física ajuda molt i, també, trobar un sentit al que estàs fent. Cadascuna ha de trobar el sentit a aquests dies de confinament. Per exemple, observar i estar més amb els meus fills, aprendre a tocar un instrument…I posar energia en això.

 

  1. COM IMPLICAR ELS NOSTRES FILLS EN LES TASQUES DE LA LLAR?

És molt important fer-los entrar a la roda de les tasques de la llar, aquestes serveixen per poder viure tots millor! Els meus fills tenen les seves tasques de casa assignades. Per exemple, es freguen seu plat i el seu got, perquè per a mi és important que entenguin les afectacions dels seus actes. Més que dir-los que ho facin des d’un lloc d’obligació, els convido a fer-ho per satisfer les seves necessitats d’autonomia. Jo no crec en les recompenses ni premis. Crec en que comprenguin des de dins que és important, perquè forma part de la seva autonomia i ho necessitaran per a la vida.

 

  1. COM ACOMPANYARIES EL DESLLETAMENT NOCTURN EN AQUESTS MOMENTS?

El primer de tot és tenir-ho clar. Si se’t desperta la culpa, connectar amb què el que li dones amb el pit, l’hi pots donar de moltes altres formes: a través del menjar, d’abraçades, de petons…Després has de tenir clar que no li agradarà. Llavors hauràs  de sostenir el seu enuig, amb amor. Omple’t de paciència, seran 2-3 nits de buscar alternatives al pit: un biberó, passejar, cantar…

 

  1. DE VEGADES, QUAN ENS DISPOSEM A TROBAR EL NOSTRE MOMENT PER ENTRENAR, PER EXEMPLE, APAREIX LA CULPA. I ÉS HABITUAL QUE SI TENIM FILLS MENORS DE 2 ANYS ENS INTERROMPIN…LLAVORS ENS VEIEM OBLIGADES A PARAR I A ATENDRE’LS, I APAREIX LA FRUSTRACIÓ.

Fixeu-vos-hi: ens sentim culpables només de voler tenir espai per a nosaltres. Estem lluny de tenir una autoestima amorosa de veritat! Si tu no estàs bé, què els donaràs als teus fills?

Perquè no ens frustri tant que els nostres fills ens interrompin, no destinem només aquesta hora d’entrenament a nosaltres mateixes, en tot el dia. Procurem que hi hagi una autocura dilatada.

 

  1. PER QUÈ QUAN EL PARE ENTRENA TOT FLUEIX, MENTRE QUE, QUAN HO FA LA MARE, COSTA MÉS?

En les mares vibra l’energia de que no ens mereixem tenir cura de nosaltres. En el patriarcat el missatge per a la dona ha estat: “tu has de donar”. Els homes neixen amb el privilegi que ells són el més important de la seva vida. En canvi, nosaltres no tenim clar que som el primer. Ens pensem que el primer són els nostres fills i emetem aquesta energia. En canvi, quan jo m’he pogut cuidar a mi, puc tenir cura des d’un lloc d’abundància.

 

  1. L’ÚS DE LES PANTALLES EN NENS, CREUS QUE ESTÀ MÉS JUSTIFICAT DURANT EL CONFINAMENT?

Estem tancats i hi ha moltes necessitats bàsiques que no estan sent cobertes (aire lliure, natura…). Llavors, apareixen les necessitats substitutives: aquelles que calmen el dolor que apareix quan les necessitats bàsiques no estan cobertes.

Aquests dies hi haurà força ús de la tablet, els videojocs… El meu consell és que seguiu limitant les pantalles com ho fèieu abans del confinament. Perquè no són una necessitat bàsica, sinó una eina. Podeu ser més flexibles, però intenteu cobrir aquestes necessitats no cobertes d’una altra manera. I recordeu que l’avorriment està bé, ens connecta a tots amb la nostra essència. Si només recorrem a pantalles pot ser perjudicial per al desenvolupament dels nens.

Si aquesta entrevista t’ha resultat interessant, no dubtis en compartir-la amb altres mares. 😉

 

Leave a Comment