fbpx Skip to content

Gloria Colli: “El que realment mirem quan valorem els percentils de pes i alçada és que aquests segueixin una progressió estable”

Quan vas a les revisions del pediatre amb el teu bebè, et preocupa que no encaixi dins els percentils que corresponen a la seva edat? Està per sota del pes que li toca? O potser per sobre? És més alt, o més baixet del que hauria, segons aquestes estadístiques? Els percentils preocupen a moltes famílies.

La pediatra i autora de Criar con Sentido Común, Gloria Colli, ens explica en aquesta entrevista què són els percentils, com interpretar-los correctament i què tenen a veure amb què els nostres fills creixin sans.

 

1. Què són els percentils de pes i alçada? Per a què serveixen? Quina és la seva relació amb el creixement?

Els percentils són una mesura estadística que ens indica on es troba un valor quan els ordenem de menor a major. Si ordenem 100 nens de menys a més pes, el fet que un nen sigui al percentil 30 significa que hi ha 30 nens amb menys pes que aquest, i uns 70 amb més pes. El mateix passa amb l’alçada o qualsevol altra mesura que prenguem.

Evidentment serveixen per comparar uns nens amb els altres, però això no és el que realment ens interessa, perquè pràcticament qualsevol percentil pot ser normal. El que realment mirem quan valorem els percentils de pes o alçada, es que aquests segueixin una progressió estable.

Si un nen es troba al percentil 10 al néixer, el que esperem és que segueixi en un percentil 10 al mes de vida, als 6 mesos o als 3 anys. Si en un moment donat, un nen que es trobava al percentil 50 passa a un percentil 30, i després al 20 o 10, haurem de valorar si hi podria haver algun problema que estigui afectant al seu creixement.

El pes i la talla son els paràmetres més senzills per valorar el creixement durant els primers anys de vida, per això s’utilitzen els percentils de pes i talla per controlar-ho tot, de manera ràpida i fiable.

 

2. Com interpretar-los, de manera adequada?

Per interpretar els percentils no podem basar-nos en una sola mesura. Ni comparar-los amb els percentils de pes i talla d’un altre nen. Per interpretar-los correctament hem de disposar de diverses mesures d’aquest nen al llarg del temps i veure com van evolucionant.

 

3. Hem de preocupar-nos quan el nostre nadó està per sobre o per sota dels percentils de pes i alçada que li corresponen, per edat? Quina implicació pot tenir això sobre la seva salut?

És freqüent la idea que si el nadó està per sota del percentil 50, està per sota del pes o l’alçada que li correspon, i això, com hem vist abans, no és veritat. Si un nadó està en un percentil 30 perquè és el que genèticament li correspon, estarà perfectament i no té cap implicació per a la seva salut, sempre que es mantingui en aquest mateix percentil de forma més o menys estable. El mateix podríem dir fins i tot encara que estigui en un percentil 5. És probable que sigui el més petit de la seva classe, però seguiria sent un nen normal.

 

4.La lactància materna exclusiva, s’associa a nadons més grassonets en els primers mesos de vida, que estan per sobre del percentil que els correspon? Han de prendre alguna mesura els pares d’aquests nadons?

Els percentils es calculen fent servir unes taules que es basen en poblacions grans de nens normals. En el nostre medi s’han fet servir, i en alguns llocs es segueixen fent servir, taules que no es corresponen del tot amb les taules que es recomanen actualment, que són les elaborades per l’OMS. Si fem servir aquestes taules antigues, molts nadons amb lactància materna tenen unes corbes de percentils on sembla que engreixen molt els primers mesos, i que després s’estanquen. Mentre creixen molt no sol haver-hi preocupació. El problema és quan les corbes donen la falsa impressió que deixen de créixer adequadament i les mares interpreten que el nen ha deixat de créixer perquè necessita altres aliments, perquè la llet ja no l’alimenta o no és suficient. Com que no es tracta d’un problema real de creixement, només que estem mirant la taula equivocada, podem caure en la temptació de suplementar amb llet artificial o avançar l’alimentació complementària quan no és realment necessari, amb el risc de deslletament abans de temps.

 

5.En canvi, hi ha nadons als quals els costa pujar de pes. Què fer quan el nostre nadó està per sota del pes que li toca?

Quan un nadó està en un percentil baixet de pes guanyarà menys pes que un altre nen, que estigui en un percentil més alt, però això no indica que li costi pujar de pes. Només indica que puja al seu ritme. Un nadó en un percentil 90 de pes pot guanyar 1 quilo al mes, mentre que un nadó de la mateixa edat en un percentil 10, només guanyarà 400 gr. Tots dos són normals i no podem ni hem de fer res, perquè tots dos estan creixent adequadament.

 

6.Comentes en un dels teus articles per Criar con Sentido Común, que una mala interpretació dels percentils pot portar-nos a prendre males decisions pel que fa a l’alimentació del nostre nadó. Pots explicar-ho amb més detall?

L’exemple més típic és interpretar que un nen per sota d’un percentil 50, està per sota del normal. És habitual pensar en aquests casos que el nen passa gana, que la llet no l’alimenta o que necessita cereals per engreixar. Si caiem en la temptació de donar aquestes interpretacions per vàlides podem afegir biberons a una lactància materna que ja era suficient. Com que la gana de l’infant serà la mateixa, el biberó se’l prendrà, però en compensació prendrà menys llet materna i, d’aquesta manera, estarem forçant un deslletament que no era necessari. Si li afegim cereals als biberons o avancem l’alimentació complementària, estem aconseguint una menor producció de llet materna i una alimentació de pitjor qualitat, ja que durant els primers 6 mesos de vida la llet materna o, sinó, la llet artificial, és tot el que el nen necessita per al seu creixement i desenvolupament.

 

7.Per acabar, quins consells donaries a les famílies els nadons no encaixen amb els percentils corresponents a la seva edat?

Com hem vist, si fem servir els percentils per comparar el creixement del nostre nadó amb el d’altres nens sempre trobarem motius per preocupar-nos, perquè no hi ha dos nens iguals i cada un creix i evoluciona a la seva manera. Jo els diria a les famílies que, si tenen algun dubte pel que fa als percentils, el comentin amb els professionals, que són els que interpretaran aquestes dades per atribuir-hi el seu just valor. Però per a la família, un nadó que menja, dorm (tot i que es desperti moltes vegades), està content i actiu, i cada dia ens sorprèn amb una cosa nova, és un nadó que creix bé i no té cap problema de salut.

Leave a Comment