La lactància materna és un dels grans reptes de la maternitat, hi estàs d’acord? ? Comença el dia del naixement del nostre fill/a i pot allargar-se uns quants anys, posant-nos sovint, al davant, diversos dubtes que no sabem com hem de resoldre.

Avui entrevistem la Cris Moe, de Mareta Meva, per a que ens doni resposta a algunes de les preguntes més freqüents que poden sorgir-nos mentre donem el pit. Ella és auxiliar d’infermeria, doula coach maternal, i membre de l’equip de l’App de lactància materna LactApp. Ofereix acompanyament a dones, en les primeres etapes de la maternitat: embaràs, part postpart, lactància materna i criança 0-3 en general.

1. La lactància va de la mà de reptes molt diversos, des del primer dia, fins l’últim. Comencem pel moment del naixement. Quines són les claus per a una bona instauració de la lactància? 

Les claus per instaurar de manera positiva la lactància son, en la meva opinió, tenir abans de començar-la informació fiable i recursos professionals “immediats”. És a dir, comptar amb una llevadora de confiança o amb una Consultora Internacional de Lactància (IBCLC) o experta en lactància, per si de cas les coses no flueixen des del principi. També és necessari el suport familiar.

2. Totes les mares tenen “bona llet” i/o suficient llet per alimentar el seu nadó? Quantes dones hem sentit dir que la seva llet no era bona, ni suficient, i que per això no van poder donar el pit! 

Per desgràcia hi ha un buit professional molt gran dins de tot el que envolta la maternitat i criança. Per un cantó, els professionals que estan en contacte amb la mare de manera “oficial” durant l’embaràs, part i postpart són del sector mèdic, i estem parlant de lactància o criança, que al cap i a la fi, son en gran part processos fisiològics.

D’altra banda, les persones fora de l’àmbit científic que acompanyem les mares i famílies, venim de professions no regulades i no contemplades per l’estat, amb lo qual l’accés és força restringit.

Crec que és per aquests dos motius, que entrem en una dimensió de mites i mentides que van passant de generació en generació, sense filtre, i que entorpeixen processos tan bàsics com l’alimentació, el moviment, la cura o la son del nadó i de la mare, durant les primeres setmanes/mesos.

3. Passen els dies i els mesos…i quan creiem que ja ho tenim per la mà: arriben les crisis! Quines són les crisis de lactància amb les que ens anirem trobant? 

Jajajaja, aix les crisis! Jo sempre deia que el meu bebè brotava tot el dia.

Tenim la crisis dels 15/20 dies, la de les 6/7 setmanes, la famosa crisis dels tres mesos, les falses crisis dels 4 o 8 mesos, la de l’ any…. i no pararíem mai.

El nadó creix i ho fa de manera molt intensa, a tots els nivells. El nadó dorm com un nadó, s’alimenta com un nadó, es mou com un nadó, es comunica com un nadó… Això vol dir que probablement ens costi comunicar-nos i entendre’ns amb ell els primers anys, perquè nosaltres fa molts anys que no som nadons, i el nostre propi ritme i la pressió social, entre moltes altres coses, fan que l’empatia amb la criatura sigui difícil de gestionar.

És un bàsic, crec, per no caure en la desesperació, acudir a grups de suport i tenir contacte entre iguals. D’aquesta manera, serem capaces de normalitzar i anticipar processos, des de la calma i la informació.

4. Què fem si sentim dolor, quan el nadó mama? Per què es dona aquesta situació?

Donar el pit no fa mal. Aquesta és una afirmació que les mares que han passat per dolor intens, no poden tolerar, demostra poca empatia, però és així. Salvant les distàncies, seria com dir que mastegar un entrepà fa mal. Tothom et dirà: “no home no! menjar no fa mal! si et fa mal és que deus tenir algun problema a la boca”… Doncs donar el pit no fa mal, si en fa, és que alguna cosa no està funcionant bé.

Poden haver-hi moltíssimes raons: tècnica, alguna cosa en la mecànica de la succió, immaduresa, etc. El més important en aquest cas és acudir ràpidament  a una professional qualificada, com una llevadora, Consultora Internacional de Lactància (IBCLC) o experta en lactància; o bé a un grup de suport, ja sigui d’alguna federació o similar, o d’un CAP/Hospital.

5. Quines són les complicacions més habituals de la lactància? Com les podem detectar, prevenir i fer-hi front? (mastitis, perla al mugró, clivelles…)

Durant la lactància hi poden haver diverses complicacions, la majoria donades per el mateix que la pregunta anterior: “mal agarre”, mal drenatge del pit, mossegades que es compliquen, baixada de producció…

Per detectar un problema hem de mirar en dues direccions. Si mirem la mare: el dolor és un dels signes més habituals de complicació. Si mirem la criatura: baixada o estancament de pes, una criatura poc activa que dorm molt, o al revés, una criatura molt irritable, entre d’altres.

De nou, l’ABC: a la mínima senyal de que alguna cosa no va bé, és important contactar amb una professional.

6. A Espanya les baixes de maternitat són de 4 mesos, i moltes mares veuen amenaçada la seva lactància en el moment de tornar a la feina. Quina és la solució per a les que volen continuar amb la lactància i s’han d’incorporar al seu lloc de treball? 

Doncs com sempre, tot passa pel sacrifici, la decisió i esforç de la mare.

El primer seria preguntar-nos si volem seguir amb la lactància, més enllà dels beneficis que aquesta té. Que la mare pugui decidir des de la llibertat i no des de la norma, per mi és una passa important per fer les coses amb alegria.

Si decideix que vol fer Lactància Materna Exclusiva (LME) fins els 6 mesos, és important fer-se amb un bon tirallets i començar  preparar el banc de llet amb prou antelació per no sentir l’estrès del “no arribo”. 

Cada mare s’ha de “provar” i veure com extreu, com se sent de còmode, etc. Després, amb horaris a la mà, etc. s’hauria de fer un pla segons la seva situació: hores de feina, possibilitats d’extracció, qui es queda amb la criatura, pauses, etc. De nou, una bona professional que acompanyi aquesta etapa i aquest pla, son una bona idea.

7. L’OMS recomana la LME fins als 6 mesos d’edat. Posteriorment, anar introduint aliments complementaris, però sense abandonar la lactància materna fins als 2 anys o més. Quin és el moment ideal pel deslletament? Quines recomanacions donaries a l’hora de fer-ho?

“Temazo” això del deslletament. Jo estic una mica “cremadeta” amb les recomanacions, perquè seguim sense preguntar-li a la mare què és el que vol, i crec que això hauria de passar per damunt de la resta.

El moment ideal del deslletament és aquell en el que o mare o nadó no vulguin seguir, això si, és important també la informació en aquest cas, i és que a pocs llocs t’expliquen que deslletar a una criatura a partir de l’any, fins els 4 anys, és força complicat; que la demanda de pit no baixa en molts casos, sinó que pot augmentar a mida que la criatura es fa gran, etc.

Per tant diria de nou: mare, informa’t en una realitat objectiva. És a dir: grups de mares, fòrums, etc. Investiga què passa, quines etapes estan per venir, etc. I, a partir d’aquí, fes-te els teus propis plantejaments. Cada criatura i cada família té les seves pròpies necessitats, generalitzar aquí penso que és una frivolitat.

8. Segons els obstètres i ginecòlegs del col.legi americà (The American College of Obstetricians and Gynecologists), que la mare faci esport no influeix en la lactància. N’estaves al cas d’això? Recomanes fer exercici a les mares a les que acompanyes, que estan donant el pit? 

Jejeje, és que jo no recomano res en general. Sabem que la mare lactant és una dona que pot fer la mateixa vida que faria qualsevol dona, i que senzillament, hem de tenir en compte que potser no dorm bé per les nits, treballa com una bèstia, les seves prioritats o idees han canviat o no, i està passant per un procés de canvis en la seva vida en general.

Jo soc mare i esportista i tot ha cobrat el seu protagonisme quan el cos m’ho ha demanat, però aquí la lactància no hi té res a veure. Les recomanacions sempre seran les mateixes per a totes les persones: alimentació equilibrada, estil de vida actiu, etc.

9. Per acabar, quins consells donaries a les mares que es troben en plena lactància? 

Els diria que els dogmes en la lactància, maternitat o criança no són bons companys. Que es refiïn de la seva voluntat, que escoltin el seu cos i les seves emocions, que es rodegin de persones que els facin bé, i que gaudeixin al màxim d’uns moments que no tornaran.

Descobreix més sobre la Cris Moe a www.maretameva.com i a les xarxes socials: @maretameva.  

Leave a Comment