reflejos primitivos

Durant el primer any de vida del teu nadó, hauràs pogut comprovar que aquest realitza una sèrie de moviments automàtics involuntaris. Pot ser que t’hagis preguntat per a què serveixen, quan desapareixeran o, inclús, què passa si romanen més temps del degut.  

Si es així, estàs a punt de resoldre tots aquests dubtes. En aquesta entrevista, la Corien Dorotea Arts, directora de Tot Teràpia, ens parla dels reflexes primitius, és a dir, d’aquests moviments involuntaris que observem en els bebès.

Ella és neurologopeda, Llicenciada per la Universitat Holandesa de Han Universiteit Nijmegen. S’ha especialitzat en trastorns del Neurodesenvolupament i compta amb formació en PROMPT, Neurofeedback (nivell avançat), Bobath i en el Mètode Hanen. També s’ha especialitzat en Neurologia Funcional.


1. QUÈ SON ELS REFLEXES PRIMITIUS?

Quan neix un bebè, el seu cervell encara no està desenvolupat. L’avantatge és que així pot adaptar-se a les condicions del seu entorn i, el desavantatge, que necessita que algú tingui cura d’ell. Per assegurar la seva supervivència, neix amb uns patrons de moviments involuntaris, és a dir, no dirigits per l’escorça cerebral, anomenats reflexos primitius o primaris.

2. A QUINA EDAT HAURIEN DE DESAPARÈIXER?

Aquests reflexos primaris no han de desaparèixer mai, però sí quedar integrats després dels 12 mesos de vida. I què vol dir això? Que les estructures cerebrals superiors han de manejar-los i inhibir a partir d’aquesta edat.

3. COM IDENTIFICAR SI EN ELS NOSTRES FILLS ROMAN ALGUN REFLEX PRIMITIU, A PARTIR DELS 12 MESOS? PODRIES POSAR ALGUNS EXEMPLES?

Aquí exposo alguns exemples:

  • Si al sentir un soroll fort, estén els braços i les cames, i després, tanca els braços contra el propi cos, vol dir que encara és present el reflex de Moro, que serveix per alarmar.
  • Quan gira el cap cap a una banda i estira el braç d’aquest costat, mentre doblega l’altre braç, vol dir que encara manifesta el reflex que serveix per realitzar el moviment d’enroscar, necessari al passar pel canal del part.
  • Si al acaronar-li la cara, contrau els llavis, obre la boca i de vegades, gira la cara en direcció cap a on l’hem tocat, vol dir que roman el reflex de cerca. Aquest és necessari per localitzar la font d’aliment i agafar-se al pit.

4. I SI SEGUEIXEN SENT PRESENTS DESPRÉS DEL PRIMER ANY DE VIDA, QUINES PODEN SER LES CONSEQÜÈNCIES?

Si els reflexos primitius segueixen presents a partir de l’any, vol dir que hi ha àrees cerebrals que no han madurat de forma correcta, per la qual cosa existeix un retard en el desenvolupament neuronal. Les conseqüències poden ser diverses i el sistema nerviós central no podrà funcionar correctament.

Per fer-nos una idea, en cas que el reflex primitiu de la cerca romangui, tenint en compte que un reflex és un moviment involuntari que impedeix que es desenvolupi el moviment voluntari, això pot provocar dificultats a l’hora de parlar.

Altres dificultats que poden manifestar els nostres fills, quan els reflexos primitius no desapareixen a partir de l’any, són:

• Retard en el desenvolupament motriu.

• Dificultat per socialitzar-se i acceptar o demostrar l’afecte.

• Ser hiperactius i molt excitables.

• Baixa autoestima.

• Poca destresa manual. Per exemple, dificultat a l’hora d’agafar el llapis.

• Afectació de l’equilibri.

• Fer-se pipí al llit, a la nit, amb més de 5 anys.

• Mala memòria.

• Mal patró al caminar.

• Marejar-se al cotxe.

• Problemes visuoespacials.

• Dificultats per entendre la noció del temps.

• Mala coordinació.

A més, s’ha descobert que els reflexos primitius estan íntimament relacionats amb els trastorns d’aprenentatge de conducta, com són la Dislèxia, TDAH, TDA, conductes disruptives, TEA (autisme) i TEL (dificultat en el llenguatge).

5. QUAN AIXÒ SUCEEIX, QUÈ PODEM FER PER A QUÈ ELS REFLEXES PRIMITIUS DEIXIN DE MANIFESTAR-SE?

Després d’una valoració adequada es determinen els reflexos primitius retinguts i la seva severitat, així com els exercicis a realitzar per inhibir-los. Els exercicis que solem recomanar són moviments voluntaris, que tenen el mateix patró que el reflex, però que es realitzen de forma conscient.

Al realitzar el moviment de forma voluntària i conscient, s’estimulen les àrees cerebrals superiors responsables de realitzar el moviment i així s’impedeix que sigui el reflex primitiu, el que l’executi.

Una altra manera d’inhibir el reflex és estimulant-lo de manera reiterada i de la mateixa manera, perquè aparegui. Es tracta d’una forma passiva d’inhibir i és ideal quan no pots demanar a l’infant que faci l’exercici, ja sigui perquè és un nadó o perquè presenta dificultats en la comprensió.

Un cop desapareix el reflex primitiu que persistia, els pares poden observar millores en els seus fills en moltes àrees, i les dificultats esmentades anteriorment desapareixen.

Contacta amb Tot teràpia si ho necessites, per comptar amb suport professional en aquest procés!

Leave a Comment