Skip to content

Com recuperar la cicatriu de la cesària?

Un dels temes que més preocupen a les mares que heu donat a llum per cesària és la cicatriu. Què cal fer perquè aquesta es recuperi el més aviat possible, i de la millor manera?

Aquesta és l’especialitat de la Núria Caballé i el seu equip. Ella és fisioterapeuta (Col.3886), especialista en sòl pelvià i reeducació uro-ginecològica i visceral, i ens explica, en aquest article, com treballen amb les seves pacients, la recuperació de la cicatriu de la cesària, pas a pas.

Quan començar a tractar la cicatriu de la cesària?

Un mes després del part, o després de la quarantena. Abans d’aquest temps, cal fer les cures que ens indiquen des de l’hospital i, quan hagin caigut els punts i, més endavant, la crosta, podem començar a posar-hi oli de rosa de mosqueta.

De vegades, es poden fer servir pegats de silicona, si veiem que la cicatriu te tendència a fer-se queloide (gruixuda), però el pegat ens pot limitar, més endavant, l’auto-massatge de la cicatriu. En qualsevol cas, serà el fisioterapeuta qui decidirà que cal prioritzar en cada moment.

Quin és el procediment a seguir?

Primerament cal dur a terme una valoració prèvia a càrrec d’un fisioterapeuta especialitzat, per poder començar el tractament durant la quarantena. L’especialista ha de valorar l’estat de la cicatriu abans de començar a tractar-la. Així, ens assegurem que és segur començar a mobilitzar-la.

Paral·lelament, cal valorar l’estat de la faixa abdominal i del sol pelvià, ja que, tot i que el part sigui per cesària, també es poden veure debilitats pels nou mesos de l’embaràs.

Un cop realitzada aquesta valoració, les pautes que es segueixen són:

1. Reconeixement de la cicatriu. La pacient haurà de mirar la seva cicatriu, per integrar-la al seu esquema corporal i veure com evoluciona amb el temps de tractament. Caldrà que n’observi la forma, el color, la longitud, l’enfonsament, les zones més gruixudes i tenses amb l’ajuda del fisioterapeuta…

2. Començar a tocar-la. La pacient haurà de començar a tocar la cicatriu a la dutxa, mitjançant tocs de tovallola.

3. Massatges en sec, a la cicatriu.

• El fisioterapeuta ensenyarà a la pacient el massatge que haurà de fer diàriament a la seva cicatriu. Quinzenalment o mensualment, es farà una sessió de seguiment on l’especialista anirà indicant-li els diferents passos a seguir, que es van afegint al tractament. En aquesta visita, també es tractaran les adherències profundes que hagin pogut aparèixer, a banda de les que es trobin de forma més superficial i local a la cicatriu. Aquestes es tracten amb tècniques de teràpia manual, tècniques viscerals i mio-fascials, per alliberar els punts de fibrosi que es produeixen a nivell i entre plans més profunds, així com a nivell uterí o vesical.

• El massatge diari que la pacient haurà de fer-se a la cicatriu, serà sense oli, o bé, com a molt, amb una goteta si notem la pell molt seca. Així s’evita que llisqui la pell entre els dits. L’oli pot aplicar-se un cop acabi el massatge.

• Aquest massatge, que es pot fer per exemple al sortir de la dutxa consisteix en: recolzar el dit i resseguir transversalment i longitudinalment la cicatriu (1cm a sobre, i a sota). Després, per sobre de la mateixa. Al cap d’uns dies, afegir el massatge en cercles, en zig-zag o en “s”, per arrossegar i moure el teixit. I, al cap d’unes setmanes, començar a fer pinça rodada (com si féssim petits pessics primer i després pinça continua).

4. Pegats de silicona. Com dèiem abans, si la cicatriu te tendència a fer-se queloide (gruixuda), és possible que el fisioterapeuta recomani utilitzar pegats de silicona.

5. Xeringues de succió. A les vuit setmanes de la cirurgia, es pot començar el tractament amb les xeringues de succió.

6. Diatèrmia profunda. Si volem accelerar el procés i garantir una recuperació més completa, actualment existeixen altres tècniques innovadores de fisioteràpia, a part del massatge de la cicatriu i de la teràpia manual, que es complementen molt bé amb aquestes. És el cas de la diatèrmia profunda, coneguda com Indiba o Tecar. Aquesta actua millorant el trofisme i circulació de la cicatriu, i allibera els ponts de fibrina (adherències). Accelera el procés gràcies a la regeneració tissular, que s’aconsegueix amb la calor local profunda sobre els teixits.

7. Terapia neural. En casos de cicatrius que han tingut complicacions, es pot recórrer a la teràpia neural per resoldre cicatrius més complexes.

Pots contactar amb Núria Caballé i el seu equip a través de la seva pàgina web.

T’ha semblat interessant aquest article? No dubtis en compartir-lo amb altres mares que han tingut un part per cesària. 😉

Leave a Comment