Tips per emportar-te l’esport de vacances

Arriba la temporada de vacances i ens trobem amb diferents plantejaments pel que fa als hàbits saludables. Hi ha qui fa vacances del tot, permetent-se “extres” a cada àpat i limitant el seu moviment a estirar-se i aixecar-se de l’hamaca. 

N’hi ha d’altres que, pel fet de disposar de més temps, aprofiten per fer més exercici, menjar saludable i sentir-se bé i amb energia per gaudir de les vacances. I no ens oblidem dels que volen cuidar-se, però com que no saben ben bé com fer-ho, s’acaben deixant vèncer per les excuses .

Doncs per a tu que ens llegeixes, aquest mes d’agost, et presentem unes quantes propostes per poder seguir movent-te aquests dies.

MOU-TE AL MAR!

Si ets dels que estarà per Menorca, Mallorca, Eivissa, Cambrils, Salou, El Port de la Selva, Sardenya, Empordà, Costa Brava, Calafell o qualsevol altre destí de platja, et proposem que cada vegada que vagis a la platja, vagis nedant fins la boia cada hora que hi passis. T’atreveixes a provar-ho?

MOU-TE A LES GRANS CIUTATS!

Si el teu destí és una gran ciutat com NY, Londres, Dublín, etc., et retem a que pugis i baixis totes les escales que puguis, prescindint de totes les escales mecàniques i ascensors que tinguis a l’abast. Vinga va, que pots aconseguir-ho!

MOU-TE A LA MUNTANYA!

Si has triat muntanya, és a dir, destinacions com la Vall d’Aran, la Vall Fosca, els Alps Francesos, entre moltes d’altres, és una molt bona ocasió per planificar excursions familiars.

Ara bé, com que si vas amb criatures és probable que no puguis anar massa lluny, et proposem que juguis amb la mainada a collir pedres, pals i tot allò que se us pugui ocórrer. Lògicament, tu també en culls! 

Vagis on vagis, 
tingues present que és interessant que combinis el treball cardiovascular amb el de força.I si en algun moment dubtes, no deixis guanyar les excuses! Aquí et deixem el nostre canal de Youtube on trobaràs vídeos per a tota la família:

– Embarassades: https://youtu.be/a5fS9RX45ps
– Post part: https://youtu.be/TyATIPXlS6Y
– Woman training: https://youtu.be/xkvdcGdZD-E
– Per enfortir glutis: https://youtu.be/W22OkHfTTaA
– Hit d’alta intensitat: https://youtu.be/RNTDFL1v6D4
– Hipopressius: https://youtu.be/IzxtXHiETJM

Per cert! Estigues atent/a al nostre perfil d’Instagram (@bhealthy.es), perquè tenim preparats altres entrenaments per tot el mes d’agost, que anirem compartint a través d’aquesta xarxa social. Ja saps, aquest estiu, des de BHealthy, fem tot allò que està a les nostres mans per ajudar-te a moure!

Comparteixes amb nosaltres el teu estiu en moviment?

Puc fer exercici embarassada? 10 recomanacions imprescindibles

exercici-embarassades

Si estàs embarassada, hauràs sentit a dir que és recomanable fer exercici, tant pel teu propi benefici com pel nadó. I per a que vegis que no només és el que es diu com a típic tòpic, avui et volem fer esment de les recomanacions que fan els obstetres i ginecòlegs del col·legi americà (The American College of Obstetricians and Gynecologists).

Es tracta d’un dels col·legis amb la seva guia de recomanacions sobre exercici físic en l’embaràs i el post part més actualitzada (Desembre 2015). Veiem què diu:

1. “Fer exercici cardiovascular i de força”.

Pensaves que amb caminar era suficient? Com veiem en aquesta guia, és important incloure el treball de força.

2. “El repòs està indicat en molt pocs casos”.

Tret de situacions concretes que t’indicarà el teu metge o ginecòleg/a, és més perillós el sedentarisme que l’exercici. Estem fetes per moure’ns, inclús quan estem embarassades!

3. “Mínim de 20’-30’ al dia d’exercici”.

Si t’ho proposes, segur que trobes aquesta estona per fer una mica d’exercici, cada dia. 😉

4. “Una avaluació completa és necessària abans de prescriure exercici físic”.

Cadascuna de nosaltres som diferents, per tant, abans de posar-te a fer qualsevol tipus d’exercici, és molt important fer una valoració inicial per veure com estàs. Així, podrem recomanar-te els exercicis més adequats segons les teves necessitats i objectius.

5. “Les dones que entrenen regularment de forma intensa i que són molt actives, poden continuar fent el mateix exercici durant l’embaràs”.

Sembla que quan et quedes embarassada hagis de baixar el ritme, però, tal i com recomana l’ACOG, pots seguir amb la mateixa activitat que feies fins ara!

6. “Les preocupacions de que l’exercici pot causar avortaments no estan basades en evidència científica”. 

Així doncs, fora pors i mou-te!

7. “Els exercicis haurien de ser personalitzats a cada dona embarassada o post part”.

És a dir, 100% adaptats a tu. Cal tenir en compte aspectes com el moment del teu embaràs i el teu dia a dia, per definir el tipus d’activitat física més adient.

8. “El 60% de les dones pateixen lumbàlgia. Es recomana enfortir abdominals, esquena i l’exercici a l’aigua”.

Com veus, els exercicis abdominals sí que estan indicats, tant sols cal que tinguis clar, quins sí i quins no. Pots trobar algunes recomanacions a l’article Exercici per a embarassades: beneficis i consells que has de saber. 😉

9. “Utilitzar l’escala de Borg, no pulsacions”.

A vegades es recomana no passar les 120-130 pulsacions. Però guiar-nos amb aquests paràmetres no és fiable, perquè cada dona té les seves pulsacions de base i pujarà més o menys, segons el seu estat de forma. Per això, es recomana fer servir l’escala de Borg. Això vol dir que pots entrenar per sensacions. I en una escala del 0 al 10 d’esforç, pots arribar fins a una sensació d’esforç del 7-8.

10. “L’exercici no afecta a la lactància”.

Així doncs, quan neixi la teva criatura, has de saber que continuar fent exercici us seguirà aportant beneficis a tots dos, sense dificultar la lactància materna.

Què et sembla? Et queda algun dubte sobre si és bo fer exercici durant l’embaràs? Et quedes amb alguna qüestió per resoldre? Qualsevol cosa, ja saps on trobar-nos. Tot l’equip de BHealthy estarem encantats d’acompanyar-te en aquest moment tant especial de les vostres vides.

Una abraçada i fins aviat!

Gemma Sala: “El dol perinatal encara és un tabú, tot i que sembla que poc a poc es van fent petites passes per fer-lo visible”

Fa uns dies entrevistàvem la Gemma Sala, psicòloga general sanitària, especialitzada en psicologia perinatal, atenció precoç i petita infància, per aprofundir en l’estat emocional de la dona en el post part. 

Avui, ens endinsem en un altre tema que, desgraciadament, algunes famílies es veuen amb l’obligació d’afrontar: la mort d’un fill/a. Perquè malgrat encara sigui un tabú i se’n parli poc a la nostra societat, volem contribuir a donar visibilitat a aquesta realitat.

Quan parlem de mort neonatal i/o perinatal? I la gestacional?

La mort perinatal és aquella que es produeix durant l’embaràs des de la setmana 22 de gestació, durant el part, o durant els set primers dies del nadó. La mort neonatal, en canvi, és la mort dels nounats, des del part fins als 28 dies de vida.

No hem d’oblidar la mort gestacional. Que és la que inclou les pèrdues que es produeixen abans de la setmana 22 de gestació.

La mort d’un nen durant la gestació és un fet inesperat i difícil de pair. Com afronten les famílies aquesta situació?

És un sentiment normal sentir molta soledat, tristesa i por davant d’una pèrdua d’aquest tipus. No estem preparats per a que ens passi, ni per acompanyar si algú del nostre voltant està passant per un moment tan difícil.

El dol perinatal encara és un tabú, està molt silenciat tot i que sembla que poc a poc es van fent petites passes per a fer-lo visible.

Perdre un bebè durant el període perinatal és perdre un fill, un projecte de vida, molts somnis junts, tot el que havies imaginat es trenca de cop i a sobre el teu fill no és reconegut enlloc. Com si no hagués existit per a ningú més que per a vosaltres.

Quin tipus d’ajuda psicològica reben les famílies per superar la pèrdua en el moment més immediat? I a llarg termini? 

En el moment més immediat, hi ha molt poques opcions que se’ls pugui oferir a les famílies. A molt pocs hospitals se’ls oferirà la possibilitat de veure a un psicòleg per a ajudar a pair el que acaben de passar.

Dependrà de la sensibilitat dels professionals que tinguis al costat, que t’acompanyin per a fer més portable aquesta experiència tan dolorosa. Hi ha infermeres, llevadores… que es formen per a poder acompanyar de la millor manera possible a aquells qui ho necessiten.

Des dels hospitals públics poden derivar-te a psicologia, però la realitat és que el temps d’espera acostuma a ser tan alt que les famílies acaben buscant ajuda pel seu compte.

Quins recursos assistencials tenen les famílies que viuen aquesta situació? Hi ha alguna mena de protocol establert?

Des de l’any 2016, existeix la Guia d’acompanyament en el dol perinatal, recurs de la Generalitat de Catalunya. Es facilita a totes les famílies que han patit una pèrdua. Aquí troben un lloc on agafar-se, on anar a consultar si ho necessiten.

Com és el procés del dol perinatal? El viuen igual ambdós membres de la parella?

El procés de dol és diferent pels dos membres de la parella així com és diferent per a cadascú de nosaltres. Cadascú viu el dol com pot, amb els recursos que té i de la manera que necessita. No hi ha normes ni regles, és un procés molt personal i no hi ha dues persones que el visquin de la mateixa manera.

És veritat que entre homes i dones acostumen a haver-hi diferents maneres de portar-lo: la dona pot necessitar més de parlar, compartir, plorar… i l’home actuar, treballar, fer esport… passa sovint però no vol dir que sempre sigui així.

És recomanable per als pares veure el nadó que acaben de perdre?

Sí, fins i tot fer-se fotos amb ell. Agafar al nadó, veure la seva carona, trobar semblances… pot semblar molt dolorós, però sovint aquest record es converteix en el record més dolç i bonic que es té del bebè.

El mateix passa amb les fotografies. A primeres pot xocar molt quan et proposen fer una foto del nadó, però encara que el vegis, amb el temps els records es difonen i una gran por de moltes famílies és oblidar-se de la cara del petit. La fotografia és una manera de recordar-lo per sempre.

Com funcionen els grups de dol perinatal?

Els GAM (Grups d’Ajuda Mútua), són espais íntims i respectuosos oberts a tothom, on les famílies que han passat per l’experiència de perdre un nadó poden trobar-se i parlar-ne, compartir el que senten, el que els preocupa o necessiten.

Des de l’associació Anhel del Vallès, oferim grups repartits per diferents localitats del Vallès. Actualment en tenim un d’obert a Sant Cugat, un altre a Terrassa, i un a Granollers. Són de freqüència mensual i estan coordinats per una sòcia d’Anhel amb experiència en acompanyament a famílies en dol.

Per acabar, des de la teva experiència, quins consells donaries a les famílies que han perdut el seu fill?

És una pregunta difícil, la pèrdua d’un fill és de les coses més dures que et poden passar.

El camí del dol pot ser llarg i és important donar-se temps i espai per a plorar, i anar elaborant les emocions i reaccions que vagin sorgint: la culpa, la ràbia, la pena…

Recomanaria poder-ne parlar amb algú proper o amb alguna persona que hagi passat pel mateix, els GAM són una bona opció.

Crear records també ajuda. Actualment es recomana molt fer una caixa del record, on posar cosetes que eren del nadó, alguna ecografia, una foto, un nino…

Una altra manera que pot ajudar molt és a través de l’escriptura, escriure com et sents, sense importar l’ortografia, la gramàtica o l’estil, l’important és  plasmar el que estàs sentint a través de l’escriptura.

Gemma Sala: “Al compartir experiències és quan pots veure que el que et passa és més normal del que sembla”

Entrevista a Gemma Sala sobre la depressió post part

El post part és una etapa plena d’emocions variades i contradictòries. És normal, això? Com gestionar totes aquestes emocions? En què consisteix la depressió post part? En parlem en aquesta entrevista amb la Gemma Sala, psicòloga general sanitària, especialitzada en psicologia perinatal, atenció precoç i petita infància.

Quines són les principals emocions i pensaments amb què es pot trobar la dona en el post part? 

En el postpart hi ha moltes emocions, cadascú el vivim de manera diferent. El que està clar és que hi ha emocions compartides, i la que jo destacaria és l’ambivalència: podem viure moments molt contradictoris.

Per un costat estar molt feliç de tenir per fi al nadó en braços, però a la vegada sentir-nos molt decebudes per tot el que comporta la maternitat. Moments de molta alegria i il·lusió, i d’altres de tristesa i por. Totes aquestes emocions són normals, i es poden donar durant l’etapa del post part.

També es considera normal sentir que hem perdut la nostra identitat: ja no sóc la que triomfava a la feina i feia escalada, ara soc la mare d’aquest bebè i prou. L’adaptació al rol de mare pot comportar un temps.

A més a més, podem sentir-nos preocupades per la imatge corporal, sovint els medis ens mostren imatges poc realistes de com és el post part d’una dona.

Com creus que s’han de gestionar? 

És important poder compartir aquest moment amb persones que estiguin en una situació similar, els grups de criança o les activitats amb nadons són una manera de fer xarxa i així parlar del que ens passa.

Al compartir experiències és quan pots veure que el que et passa és més normal del que sembla. Que tenir un nadó no és fàcil, que la dependència 100% pot fer-se molt complicada per a una persona sola.

En què consisteix la depressió post part?

La depressió post part és passar per un període depressiu que apareix en el transcurs del primer any després del part. Pot sorgir en un primer part o en els següents, o en tots!

És molt habitual?

La depressió post part és freqüent. Una de cada 8 dones patirà una depressió post part. Un nombre de dones molt més elevat que el que tindrà diabetis gestacional o preeclàmpsia.

Però de la depressió post part ens costa molt parlar-ne. És un tema que està començant a sortir del tabú però encara genera molta culpa a qui la pateix. Parlar-ne, normalitzar-la, ajudarà no només a la persona qui la pateix i al seu nadó, sinó a obrir la perspectiva a un possible tractament i a una probable curació. Perquè si, la depressió post part té cura!

Quins són els símptomes i com es diagnostica?

La simptomatologia és semblant a les altres depressions: sentiments de soledat, ansietat, irritabilitat, esgotament, dificultat per a dormir inclús quan el bebè està dormint, tristesa… però apareixen sentiments de cara al nou rol de mare: pensar que no ets una bona mare, culpabilitat, por a fer mal al nadó, falta d’interès pel petit o gaudir poc de la seva cura.

Un altre símptoma característic és tenir una preocupació obsessiva per la salut del nadó, acudint molt a les consultes de pediatria. També pot haver-hi la sensació de fracàs, incompetència i en algun cas desitjos de mort. Aquests sentiments, els podem tenir tots en algun moment durant la criança, la cosa es complica quan són sostinguts en el temps.

Encara està molt poc diagnosticada, avui en dia es detecten menys del 50% de les depressions post part. És dur pensar que moltes mares passen aquests moments tan complicats soles i intentant fer veure que estan bé. Tendim a idealitzar la maternitat i definir-la com: “ser mare és una experiència meravellosa, tenir un fill és el millor que m’ha passat mai”, i això dificulta que moltes mares s’atreveixin a expressar el que senten amb sinceritat.

Hi ha autors que la denominen la depressió somrient, ens podem escarrassar a mostrar que tot va bé, que estem gaudint molt de la criança d’aquest bebè, per por a que si expressem el que realment sentim pensaran que som una “mala mare”.

Com podem prevenir-la?

Abans de parlar de coses concretes, sempre he pensat que la informació és el primer pas per a la prevenció. Quan més coneixem, abans reconeixem.

A nivell més pràctic podria dir:

COMPARTEIX.

Ajuntar-se amb mares amb nadons petits com el teu. Podent ser al parc, a ioga amb nadons, a un grup de criança…. compartir l’experiència ens allibera i ens permet veure que la maternitat no és una tasca fàcil.

DORM.

Per poc que et sembli, cada moment dormit és important.

RECLAMA.

Demana ajuda a alguna amiga, al teu pare, un germà… pots trobar a algú disposat a portar-te un brick de llet del súper, o cuidar al bebè mentre tu et fas una bona dutxa.

– SURT DE CASA.

Intenta sortir cada dia a fer un passeig, a que et toqui el sol.

ACTIVA’T.

Intentar fer una mica d’exercici suau. Encara que sigui al moment del passeig.

SIMPLIFICA.

Els nadons no necessiten que la casa estigui perfecte ni que els banyem cada dia.

CONFIA EN TU.

Creu-me! El teu bebè t’estima a tu, i no se li acudiria comparar-te amb altres mares, no ho facis tu tampoc!

Com ajudes les mares a superar la depressió post part?

Acostumo a iniciar el tractament amb una explicació als dos membres de la parella de què és la depressió post part. També els explico què pot haver incidit a desenvolupar-la, que és molt freqüent, i que la mare no s’ha de sentir malament per patir-la. Els dic que trobarem la manera d’ajudar a que tots puguin estar millor, doncs una depressió post part pot acabar afectant a tots els membres del nucli familiar. Per tant, comencem des-culpabilitzant a la dona.

D’altra banda, és molt important que la mare estigui acompanyada el màxim de temps possible, el paper de la parella i família serà fonamental. Tot i que és molt improbable que faci mal al seu nadó, l’angoixa que pot sentir millora bastant al tenir algú al costat, tot és menys angoixant i més senzill.

El pla de treball sempre l’establim per a la relació mare- nadó, doncs és el que es veu més afectat en aquests casos, oferint un tractament psicoterapèutic on activar els recursos interns de la dona i treballant de manera multidisciplinària.

I per acabar… què diferencia la depressió post part del baby blues?

El baby blues es manifesta a gairebé la meitat de les dones que han esdevingut mares. Apareix els dies després del part, amb una punta d’intensitat entre el tercer i el cinquè dia.

Les manifestacions més freqüents són: plors, labilitat emocional amb tristesa o eufòria, sentiments de confusió i irritabilitat. Aquests símptomes no duraran més que alguns dies i sols aniran desapareixent si hi ha un entorn que tranquil·litza i conté.

La depressió postpart pot no aparèixer just després del part com el baby blues, sinó que pot manifestar-se durant el primer any o fins i tot 18 mesos després del part.

A la majoria d’embarassades no se’ls parla de la possibilitat de patir un trastorn psiquiàtric en el postpart, al contrari, se suposa que has d’estar feliç i contenta. Sovint, quan busquen ajuda se’ls hi diu que això que senten és normal o que passarà sol.

En definitiva, estem encara lluny de poder donar la mà, com es mereixen, a totes aquelles dones que necessiten tant en un moment tan important de la vida.

La cara oculta de la maternitat, existeix!

El passat mes de maig vam assistir a la jornada organitzada pel diari Ara sobre la cara oculta de la maternitat. Amb l’èxit que tenen les notícies i els titulars catastrofistes, sembla mentida que, la cara oculta de la maternitat quedi tan amagada en la societat en què vivim.

Perquè sí, quan tens fills, no tot són flors i violes! Sense ànim de desanimar-te, ni de fer canviar d’opinió a qualsevol que vulgui ser pare o mare, avui traiem a la llum aspectes no tan brillants de ser pares i mares. L’objectiu? Simplement fer-los presents, normalitzar-los i poder viure’ls, així, amb més enteresa. També qüestionem determinats estereotips que ens envolten, i que sense adonar-nos, només fan que limitar-nos.

Per començar, a nivell social, sembla que tots hem de seguir el mateix patró per ser feliços en aquesta vida, oi? Al principi, som nens/es, que hem d’anar a escola, institut, universitat, més endavant haurem de trobar parella, treballar, casar-nos i… tenir fills. Ja hi som!

Ara bé…què passa si no vols tenir fills? O si vols, però no pots? Qui diu que cal ser pares per ser feliços? És important tenir present que la vida es pot viure de moltes altres maneres, que també són completament vàlides. Cal tenir respecte envers el que cada persona triï viure.

QUAN ES VOL SER MARE I NO ES POT

Per a les parelles que trien seguir aquest camí de la maternitat/paternitat, ens en faríem creus de les persones que volen i no poden. Avortaments, processos de fertilitat, endometriosis i altres malalties que dificulten la fecundació i la gestació… No estem preparats ni per viure-ho, ni per oferir recolzament emocional a les persones que ho han de viure.

Al debat del Diari Ara, es va posar de manifest que als professionals sanitaris els queda un llarg camí per recórrer, per arribar al punt de tractar la dona com una persona amb sentiments i emocions. En definitiva, per ser capaços d’acompanyar-la en les seves pèrdues, enlloc de tractar-la com una més, seguint els típics protocols freds i rutinaris.

LES PORS DE L’EMBARÀS

Per les dones que sí ens quedem embarassades, les pors i el patiment comencen des que el test d’embaràs dóna positiu. Si hem tingut un avortament, no baixem la tensió fins arribada i sobrepassada la setmana X. I si no és per això, és perquè la nostra mare, la veïna o l’amiga van tenir una mala experiència amb la que connectem i ens fa remoure cada dia…

Nosaltres estem embarassades, necessitem compartir, preguntar, que ens orientin i ens expliquin…però la vida dels altres continua. I, sovint, la gent pregunta sense estar disposada a escoltar gaire més que un “estic bé, gràcies”. Inclús ens comença a explicar les seves desgràcies, que més que sumar, resten.

 EL NAIXEMENT I LA SALUT DEL NADÓ

Arriba el moment del naixement…i, el més probable és que les pors ens segueixin acompanyant! Anirà tot tal com voldríem? Respectaran el meu pla de part? El meu bebè naixerà sa?

Encara avui en dia, lamentablement, segons a on i a mans de qui vas a parar, el part pot anar molt diferent del que t’esperes. Perquè tot vagi el millor possible, els nostres dos consells i per nosaltres els més importants són:

 

  • Confia en tu, en el teu nadó i en la saviesa de la naturalesa de la mateixa manera que durant l’embaràs no has dubtat en cap cas si el teu cos serà capaç de crear les ungles, o el cabell de la teva criatura, tampoc has de dubtar de que tu estàs feta per parir. El teu nadó té tota la informació del que ha de fer per néixer, al seu ADN!
  • Informa’t. Si, a més a més, t’has informat sobre les fases d’un naixement i sobre quines actuacions són millors que altres, el més probable és que puguis triar allò que prefereixes i envoltar-te de les persones més adients en aquest moment tan important.

 

No podem oblidar el patiment que genera que el teu nadó neixi amb malalties, malformacions i/o síndromes desconeguts, que en la societat d’avui en dia, no sabem com acompanyar. Les mares i pares queden perduts i venuts a la seva sort, degut a la falta d’un acompanyament adequat.

L’ESTAT EMOCIONAL I FÍSIC EN EL POST PART

I què dir del post part? Si tot ha anat bé, mare i nadó estan sans i estalvis, però alerta, perquè això no treu que la mare entri en una “sisena dimensió”. A nivell emocional ens podem sentir soles, vulnerables, amb un sentiment de culpa que cau sobre nostre a cada instant. Tenim por de no fer-ho bé, i les opinions constants de tothom qui ens envolta, fins i tot d’estranys, no ens ajuden gens!

Tampoc suma com és a la societat en què vivim. L’excés d’informació, els mòbils i altres pantalles ens fan estar sovint més connectades amb tot el que passa fora de nosaltres, enlloc de connectar amb la nostra pròpia essència i amb la nostra intuïció.

 Totes les dones tenim una saviesa interna amb la qual, si hi confiem, aconseguim que tots els altres sentiments es difuminin o s’esvaeixin. Escoltem-la. Sens dubte, la maternitat remou molt, i cada maternitat ens ve a ensenyar coses diferents. Cal estar oberta, rebre-ho, viure-ho i sentir-nos recolzades pel nostre entorn.

I a nivell físic? També hi ha vivències molt potents. Si vols donar pit, al no tenir massa referents, anem perdudes… la instauració sovint és dolorosa: clivelles, mastitis… en aquest cas, t’aconsellem llegir sobre la lactància durant l’embaràs. Conèixer els “ets i uts” més habituals i saber on trobar ajuda, et permetrà viure-la amb més tranquil·litat.

La diàstasis, els problemes de sòl pelvià, els prolapses, les cicatrius de les episiotomies i les cesàries són altres inconvenients que fan més complicada la recuperació postpart…Però la bona noticia és que cada vegada hi ha més fisioterapeutes i experts en la recuperació post part, que et poden ajudar a recuperar-te. Només cal que demanis ajuda.

FES LA TEVA TRIBU

Acabem amb una reflexió, sobre com era la criança antigament. Les criatures i les mares eren acompanyades i sostingudes per la tribu; en un mateix sostre convivien pares, mares, sogres, avis, germans, cosins… i això feia que l’acte de criar no recaigués exclusivament en la mare.

En canvi, avui dia vivim en mini-nuclis familiars, on el pare i la mare viuen sols (en cas de no ser família monoparental!), al càrrec de la criatura. I quan la parella ha de tornar a la feina passades les vuit setmanes de baixa, la mare queda sola amb el nadó, 24 hores al seu servei.

Segur que tu que ens llegeixes, coneixes la intensitat que això suposa.
I davant d’això, deus saber com de bé va tenir la teva TRIBU! Viure-ho acompanyada et permetrà gaudir aquest moment tan feliç i alhora tant intens, de forma diferent.

Si encara no tens la teva tribu, busca-la i veuràs com el color dels teus dies canvia. Que aixequi la mà qui, d’aquesta etapa, n’ha tret amistats per sempre!

Anna Moreno: “Cal saber distingir bé els tipus de situacions i la seva gravetat, per agilitzar recursos”

L’Anna Moreno és la nostra especialista en primers auxilis infantils; infermera i llevadora amb més de 20 anys d’experiència. També ha treballat en emergències i UCI pediàtriques.

Amb motiu d’una nova edició del Taller de Primers Auxilis Infantils que vam organitzar des de BHealthy fa uns dies, hem aprofitat per entrevistar-la. A continuació ens endinsem, de la seva mà, en aquest món que malgrat ens pugui causar respecte com a pares, és necessari conèixer, per poder actuar des de la tranquil·litat i amb seguretat en situacions de risc que puguem viure amb els nostres infants.

Anna, explica’ns breument, quines són les principals situacions d’urgència amb les quals ens podem trobar com a pares, amb els nostres fills/es?

Totes aquelles que impliquin un compromís vital. És a dir, aquelles en les quals, si no s’actua aviat, la vida de l’infant corre perill: ennuegaments, hemorràgies, reaccions al·lèrgiques greus, intoxicacions, cremades…

En algunes d’elles, segons la gravetat, és necessari saber actuar amb serenitat i rapidesa, perquè el quadre que poden comportar pot comprometre les funcions vitals més importants, com la respiració i la circulació de la sang. De vegades, els minuts, són importants.

Quines són urgències infantils es més freqüents?

Per sort, la gran majoria de situacions de les que parlo en el taller, no succeiran mai. Però considero important que tota la societat tingui uns coneixements mínims, per poder afrontar aquestes situacions, siguin més o menys greus, amb més serenitat. Considero que cal saber distingir bé els tipus de situacions i la seva gravetat, per agilitzar recursos.

Un ennuegament parcial, contusions al cap, fractures, cremades, cops de calor, convulsions febrils… poden ser les més freqüents.

Com hem d’actuar en cas de convulsions febrils en els infants?

Les convulsions febrils son les «tiritonas» dels adults. Més enllà que impressiona molt veure a un petit convulsionant, no tenen un caràcter patològic ni cap relació amb la malaltia epilèptica.

Bàsicament, hem de vigilar que l’infant no es faci mal amb algun cop, protegint-lo amb coixins, i afluixar-li la roba i permetre-li els moviments. I, en mesura del possible, girar-li el cap per permetre que expulsi les secrecions i no s’ofegui.

Quan hagi acabat de tenir convulsions, hem de valorar com està l’infant per poder identificar algun signe d’alerta que requereixi supervisió o ajuda mèdica (si han durat més de cinc minuts les convulsions, si romanen trastorns de visió, si hi ha vòmits persistents, si no recupera la consciència en uns minuts…)

I com hem d’actuar amb les ferides infantils?

Si es tracta d’una ferida petita, que no generi una hemorràgia, rentar-la bé amb aigua i sabó és suficient. Depenent de la zona on es trobi, potser l’haurem de cobrir per evitar infeccions. Cal anar-la vigilant en els dies següents, perquè estigui neta i per si cal aplicar-hi algun antisèptic (clorhexidina, povidona iodada…).

Si hi ha una pèrdua de sang, el primer serà tallar aquesta hemorràgia, primer de tot, comprimint la zona amb una gassa neta durant uns minuts, i pujant la zona que sagna per sobre del cor… Mai hem de fer un torniquet.

I en cas d’ennuegament d’un nadó?

Sobretot, no perdre la calma. La gran majoria dels ennuegaments que ens trobarem seran parcials i tot es solucionarà animant a tossir fort. La tos es el nostre mecanisme de defensa per desobstruir la via aèria, i és molt eficaç.

En el cas de obstruccions totals, hem de realitzar les Maniobres de Hamilton, que seran diferents segon l’edat… bàsicament es tracta de donar cops a l’esquena de l’infant, i a la part alta del abdomen, per tal de moure l’objecte que no li està permitent respirar. Aquestes maniobres són diferents en nadons menors d’un any.

Què fem si el nostre fill perd el coneixement?

De nou, procurar mantenir la serenor, actuar en un marc de seguretat (no volem més ferits!) i valorar el seu grau d’inconsciència, així com altres signes vitals (obrint la via aèria, comprovant si respira…).

Des d’aquí, avisarem als serveis d’emergència, si és necessari, i actuarem segons la gravetat de cada cas.

Quins consells donaries als pares i mares, per ajudar-los a prevenir o bé a estar preparats per quan es donin aquestes situacions d’urgència amb els més petits?

Crec que és important tenir uns coneixements bàsics per poder saber actuar i mantenir la calma. Per desgràcia, no és habitual que des de les escoles ens ajudin a conèixer les quatre maniobres bàsiques.

Socórrer no es únicament actuar, també ho és demanar auxili; per això és molt important saber quan, com i on hem de trucar, en cas d’emergència, i ensenyar als nostres fills a que ho facin.

No faré un llistat exhaustiu de la farmaciola que recomano, perquè seria llarg, però crec que mai poden faltar a casa gases estèrils, venes, esparadrap, termòmetre, bossa de gel per aplicar fred/calor, antisèptics tipus clorhexidina, Aloe vera i algun antitèrmic.

Si t’has quedat amb ganes de saber més, no et pots perdre el proper taller de primers auxilis!

Segueix-nos a Instagram (@bhealthy.es), allà hi anunciarem la propera data.

Relat d’un part natural. Així va néixer l’Ona.

Coincidint amb la IX Setmana Mundial del Part Respectat, avui venim a posar-te la pell de gallina. A explicar-te una història emotiva, màgica, única. Igual que tots els parts, que són irrepetibles. Són experiències que deixen una impremta al cor i al cos de cada mare.

Per això, hem volgut compartir amb tu el relat de la Maria, la mare de l’Ona. Una mare que, afortunadament, va poder tenir un part tal com ella havia desitjat: no instrumentalitzat ni medicalitzat. 

AIXÍ VA ANAR EL SEU PART NATURAL:

“Fa onze setmanes ja que vaig viure una de les experiències més extraordinàries de la meva vida acompanyada del meu marit (en Pau), la meva germana (la Marta), la meva cosina (la Juju i qui ens regala el reportatge de fotografies)  i l’equip de llevadores de la casa de naixements de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

VOLIA GAUDIR D’UN PART EL MENYS MEDICALITZAT POSSIBLE

L’11 de novembre al matí, després d’un parell de setmanes perdent tap mocós i mimant-me (xurros amb xocolata, trobades amb amics, tardes amb les nebodes, exercici de prepart, estones romàntiques…), en treure’m el pijama un líquid inquietant va caure del meu interior.

En Pau i jo vàrem pensar que s’acostava el moment! Quina alegria. Però com sabien que podia anar per llarg vàrem seguir amb els plans del dia, tot i els consells alarmants de la gent del voltant (“hauries d’anar corrents a l’hospital”, “segur que no has trencat aigües?”, “i si no et comencen les contraccions?”…)

Des de fa molt de temps jo volia intentar gaudir d’un part el menys medicalitzat possible i acompanyada de les persones que em donarien la confiança que es necessita per donar a llum.

La primera idea que tenia al cap era viure-ho tot a casa, però a en Pau li feia por, així que com formem un equip, vàrem buscar una alternativa per estar els dos a gust i gaudir-ho tots dos.

Ens vàrem informar i quan vàrem trobar la casa de naixements de SSJJ de Martorell vàrem veure la llum, podríem rebre la nostra princesa com a casa, però en un hospital… pel que pogués passar.

UN PLA ALTERNATIU

Van passar les setmanes i hi donàvem voltes, sabíem que era una bona opció però calia ser realista. Per una banda tot l’embaràs havia d’anar bé, totes les proves havien de sortir correctes, i en el moment del part podria estar ocupada la sala…

Calia un pla alternatiu, SSJJ d’Esplugues que és el que ens toca per zona, molt bé; però també havíem de ser conscients que un part natural com volíem s’havia de preparar especificadament, recomanats per la Marta vàrem formar tribu amb l’equip i famílies de Migjorn, així que, poc a poc, vàrem empoderar-nos, aprenent les fases del part, identificant les nostres pors, les nostres il·lusions, posant consciència en les coses que podrien passar…

I TOT VA COMENÇAR…

Com anava dient, l’11 de novembre després de dinar en companyia i anar a passejar en família van començar les contraccions suaument, així que vàrem decidir anar cap a casa a fer niu.

Ben sopat, per agafar forces, ja es notava que el treball s’havia intensificat, l’Ona ja volia estar amb nosaltres. Cada 10 minuts una contracció… suau, o no tant suau, però com serien les contraccions “heavys”? Al cap d’una estona contraccions cada 2 minuts.

Després una mica més intenses. Tan ràpid? “Pau, truquem ja a les llevadores i els expliquem que està passant? Si us plau!”, li vaig dir. Truquem, tot ok, la sala està disponible, ens recomanen que fem una dutxa calenteta i que anem fent. Així ho fem però fa mal… Demanem anar a l’hospital per saber què tal va tot.

Truquem a la Marta i la Juju perquè vinguin. Un cop allà, les llevadores molt carinyoses i atentes, m’animen i em fan un tacte amb molt de respecte. Però m’enduc un “xasco…”, Què m’esperava? “Novata” de mi… estic de 2 centímetres i no puc parar de plorar, pensant… estem a 25′ de casa… quan les contraccions siguin més fortes com ho farem per arribar? Ostres… la Marta i la Juju están aquí, ara que els hi dic? Que poden marxar?… Fins que al cap d’una estona, una bona estona, ho entenc… millor marxar a casa i fer feina perquè poder n’hi ha per dies… i per altra banda, la Marta i la Juju han vingut a acompanyar-nos passi el que passi! Així que marxem tots cap a casa! A per les contraccions!

Per sort, de camí a casa aconsegueixo dormir al cotxe i regalar-me uns minuts de descans. Costa deixar-se portar quan arriba cada contracció, em costa no lluitar contra elles… però a l’arribar a casa el temps deixa d’existir. Ja no estem pendents de la durada i la freqüència de les contraccions, amb l’ajuda de tots, poc a poc, aconsegueixo acompanyar-les, quin canvi!, tot i que, quan la intensitat puja necessites algú que et recordi… no lluitis, deixa’t portar!

EM VAIG SENTIR MIMADA I ACOMPANYADA PER TOTS

Toca gaudir de la dilatació a casa, no volia donar a llum a casa?, Viu l’experiència Maria!, Gaudeix! Així que decideixo tancar els ulls i anar a “la Planeta Parto”.

Una contracció, una altra… em ve de gust dutxar-me, a veure si m’ajuda.

El calentador no funciona… no passa res, mentre un mira d’arreglar-ho l’altre em fa fregues i l’altre posa música per desconnectar…

Ja funciona l’aigua calenta!, corrents que me n’hi vaig, quin relax! Uau!, em puc sentir més mimada i acompanyada? Brutal.

Quina intensitat, quina força… necessito estar a quatre potes i moure el cap descontroladament per acompanyar les contraccions, ja sigui sobre un matalàs al menjador, a la dutxa sota l’aigua calenteta, sobre el llit de matrimoni…

Ho estic fent bé! Ho estem fent bé! Estem a una contracció menys de veure l’Ona, però… això ja fa mal, serà suficient per anar tirant a l’hospital?, ens esperem més per si de cas?, recorda que hem d’anar en cotxe fins allà… baixar d’un novè pis, pujar al cotxe i fer el trajecte, més arribar fins a la casa de naixements!

Entre tots aquests pensaments contradictoris, no estem soles, l’un m’ofereix pinya, l’altre anar a la dutxa, ara una mica de rotacions, unes paraules de motivació, una mirada de complicitat, una caricia… Ostres! S’ha fet de dia!

A PER LA SEGONA PART DE L’AVENTURA

Nois, les contraccions són molt “heavys”, no puc més!, si us plau, anem ja a l’hospital!

Amb el vistiplau de la Roser anem a la segona part de l’aventura! Ja no m’importava si cridava massa ni què pensarien els veïns, així que amb el pijama del meu home i els crocs vaig anar fent camí tot aturant-me en cada contracció.

De sobre, en marxar de casa, vaig tenir el pensament que ja no tornaríem sols a casa. Això em va donar un “subidon” per a poder arribar a trobar-me amb la Roser, que ens estava esperant emplenant la banyera d’aigua calenteta.

Tenia l’esperança de poder seguir treballant acompanyada i guiada per l’equip de llevadores.

Així va ser! Escoltem la nena, tot bé! Fem tacte i es trenca la bossa, podia passar! Tot segueix el seu curs, em dic!  De 5 cm ja, hem fet bona feina! Davant l’oferiment de la piscina, no m’ho penso dues vegades, quines ganes! Uau, quin gust!

Una mica d’essència de Lavanda i l’aigua calenta em permet relaxar-me uns minuts i respirar. Però només uns minuts, eh!, de nou contraccions, no sé com ficar-me… cada vegada són més potents.

Quatre potes, estirada, necessito una pressió a l’esquena, tinc massa calor… noto que m’apago… necessito aigua freda, uau!, Aigua fresqueta pel cap, brutal!, una mica més, si us plau!

EL MOMENT DE L’EXPULSIU

Però, que és això tant “heavy”, buf! Ja? una altra? Uau! Algú que em recorda: respira, no lluitis, acompanya la contracció, estem aquí amb tu, ho esteu fent molt bé, l’Ona ja vol sortir…

Gràcies, gràcies i gràcies! Aguanto una mica més però en el meu cap penso: qui em manava fer una cosa així?, no era més fàcil posar-se l’epidural i evitar-me això?…

Sento: Maria a la següent has d’anar sortint de l’aigua!… Com? Ja? Jo sabia que l’expulsiu no es podia fer dins l’aigua, així que vaig deduir que passava a la següent fase, ja no hi havia marxa enrere. Toca anar a per l’expulsiu, ja queda menys!

(Avui ja fa 17 setmanes del naixement de la meva filla, és difícil trobar el moment per escriure…) Un,  dos, tres…! no, no no… una contracció. Un, dos i tres? de nou una contracció…

Per fi, aconsegueixo sortir de l’aigua i, de nou, només em ve de gust posar-me de quatre grapes per acompanyar les contraccions.

Ni matalassos, res de fitballs, no necessito res. I de sobte, tothom ajudant-me a posar-me el més còmode possible. Ostres, ara recordo quina és la següent fase, és claríssima, el Yo-Yo! Contracció rere contracció noto com l’Ona m’està ajudant a no fer-me mal al sòl pelvià.

UN ESFORÇ FINAL

Comença a baixar per treure el cap i a l’acabar la contracció torna a pujar. Uau, quin mal, però quina alegria, Gràcies Ona! em poso contenta, estem fent molt bona feina i aviat estarem juntes! Buf! quin mal! quina intensitat! Què és això???

Brutal! la sensació d’estar “cagant un meló” és exactament el que sentia en aquell moment. Però no un meló petit i bufó, no! Un de ben gros i fort! I ja no torna enrere, l’Ona, ara sí que sí, vol sortir.

Quin mal! no puc més! Uff, algú em diu que no empenyi i tot seguit noto una sensació agradable que m’ajuda, era una gassa amb aigua calenteta que em fa relaxar una mica la musculatura i, psicològicament, em dóna forces per seguir endavant.

Recordo perfectament una sensació molt forta d’haver-me de desmuntar, que les cames se’m desenganxessin i el còccix es trenques en dos. Crec que mai havia tingut els genolls tan separats…

Crido: NO PUC MÉS! I surt el cap de l’Ona ben lila i amb la mà a la boca. És increïble, acabo de ser mare, uau! Ja no tinc mal de contraccions, però les cames em fan figa i falta que surti el cos. Un segon, dos segons, tres… la següent contracció no arriba, però respiro i decideixo no empènyer, no vull fer-me mal. Arriba el moment esperat i l’Ona surt lliscant, quin descans.

GRÀCIES DE TOT COR, NO HO OBLIDARÉ MAI

Gràcies, gràcies i gràcies, és tot el que puc dir. El meu cor és una mica més gran de l’agraïda que estic. Pau, amor meu, sense tu això no haguera sigut possible, em dónes forces per ser la millor Maria que tinc dins, gràcies per ser al meu costat. Marta, la meva germana preferida, gràcies per creure en mi i donar-me la confiança amb la teva experiència i companyia.

Juju, cosineta, quina experiència més heavy que hem compartit!, desitjo que en tu també hi hagi un abans i un després, gràcies per la música, els mimitos i les super fotos!! (Brutals).

Roser, la llevadora principal que ens va atendre, al saber que ens assistiries tu els meus ànims es van disparar, gràcies per la paciència, la tendresa, l’atenció i l’amor que ens has donat.

No puc deixar de donar les gràcies també a Migjorn, en concret a l’Anna i la Mariona, per tot aquest temps de formació, d’empoderament, de confiança, d’escolta, d’informació i d’abraçades, gràcies.

I per descomptat, Ona moltíssimes gràcies per triar-nos al pare i a mi, gràcies per ajudar-me a portar-te al món, gràcies per existir, sempre juntes, t’estima la mare.

No ho oblidaré mai.

Exercicis prohibits en el post part

exercicis-prohibits-postpart

Estimada mare, felicitats per la teva maternitat, i gràcies per llegir-nos! Segurament, si no ho has fet ja, molt aviat se’t despertaran preguntes com aquestes: com puc recuperar la meva figura d’abans de quedar embarassada?

Puc sortir a fer running o qualsevol altre esport que em vingui de gust, després de la quarantena?

Alerta perquè en el post part, hi ha determinats exercicis que poden ser perjudicials.

El teu cos ha patit canvis fisiològics importants, per això, has de tenir en compte que no qualsevol activitat física t’anirà bé en la teva situació actual.

En aquest article t’expliquem quins exercicis has d’evitar els mesos després de donar a llum. 😉 No t’amoïnis, que això no vol dir que te’n hagis d’oblidar per sempre!

Els canvis fisiològics de l’embaràs

Comencem pel principi? Quan et quedes embarassada, el teu cos pateix una sèrie de canvis fisiològics, permetent que la musculatura i el teixit conjuntiu siguin més laxes i flexibles.

Així, la panxa i les articulacions de la pelvis, podran adaptar-se a la nova vida que creix dins teu.

Un cop neix el bebè, aquests canvis que s’han produït al llarg de nou mesos, no tornen al seu estat anterior a l’embaràs en qüestió d’hores, sinó més aviat, en uns quants mesos.

Depenent del que facis en aquest període de temps, ajudaràs a que tot torni al seu lloc o, pel contrari, et podries arribar a lesionar.

Diàstasi abdominal i sol pelvià: les estructures que generen més problemàtiques

En general, les estructures que queden més afectades i en les que cal incidir més en la recuperació post part són la diàstasi abdominal i el sòl pelvià.

La diàstasi és la línia del centre de la faixa abdominal que va de dalt a baix, des de l’estèrnum passant pel melic i fins al pubis.

Com pots veure en la imatge, durant l’embaràs s’estira, i en el post part pot quedar una mica oberta. En aquest cas el teu objectiu serà que torni al seu estat inicial, com la imatge de l’esquerra.

D’altra banda, el sòl pelvià és tot un entramat de músculs que tanquen la pelvis, que sostenen les teves vísceres a l’hora que donen sortida al recte, a la vagina i a la uretra.

La tendència d’aquestes dues estructures – faixa abdominal i sòl pelvià- en el post part, és, davant de qualsevol esforç o pressió, sortir enfora.

Per tant, cal que vagis en compte en el teu dia a dia, quan realitzis determinats exercicis i esforços que impliquen una pressió en aquesta zona, ja que podries arribar a generar lesions a la diàstasi (hèrnies) i al sòl pelvià (incontinència, prolapses, etc.), o bé empitjorar en cas que ja les tinguis.

Exercicis a evitar en el post part

I, quins són aquests exercicis que has d’evitar? Pren nota:

Crunch o “Abdominals de tota la vida”

El post part és un moment on les dones perdem al 100% el control de la faixa abdominal. Doncs bé, quan fas un crunch, la tendència de la teva musculatura és anar enfora, posant en tensió la zona de la diàstasi i empenyent el sòl pelvià també enfora.

I saps quan és probable que estiguis fent abdominals d’aquest tipus, cada dia? Quan t’estires i t’aixeques del llit! Si és el teu cas, et recomanem que recuperis la tècnica que feies servir al final de l’embaràs, quan t’estiraves i t’aixecaves de costat, amb l’ajuda dels braços. 😊

Activitats d’impacte com córrer, jugar a pàdel, bàsquet, etc.

Encara que hagis viscut el naixement de la teva criatura per cesària, o que no tinguis problemes de sòl pelvià, en el post part, l’estat hormonal fa que aquesta musculatura i el teixit conjuntiu (i la de tot el cos) siguin híper laxes, inestables i ,fins i tot, més fràgils.

Per tant, amb l’impacte pots arribar a lesionar aquesta zona i acabar patint incontinència urinària, prolapses o d’altres problemàtiques.

 Planxes o flexions

Amb aquest exercici passa el mateix que amb els crunches. És un exercici massa exigent per la teva faixa abdominal, en aquest moment.

Cal que facis un bon treball de recuperació post part, per poder tornar-les a fer més endavant. 😉

Aixecar pesos molt elevats

No perquè sigui perjudicial per la musculatura dels braços o de l’esquena, sinó perquè si has d’aixecar un pes que et resulta molt pesat, és molt probable que facis una maniobra de Valsalva (aguantar la respiració).

Això farà que augmenti la pressió a nivell abdominal i del sòl pelvià, fent que ambdós s’expandeixin enfora.

Alguns exercicis de pilates

Alguns exercicis són massa exigents per la zona abdominal en aquest moment vital. Per exemple, el “hundred”, el “roll up” o tota la sèrie específica d’abdominals.

De la mateixa manera que hem comentat amb les planxes i flexions, primer caldrà que facis una bona recuperació post part, per després, poc a poc i amb adaptacions, poder tornar-los a fer.

Per acabar, volem compartir amb tu una reflexió que et pot resultar motivadora de cara a afrontar aquest moment de la teva vida.

Generalment, ens trobem amb que, quan estem embarassades, ens fa respecte fer segons què per por de fer mal al fetus. Però, en canvi, quan ja ha nascut el nadó sembla que tot s’hi valgui.

Si tenim en compte l’anatomia i la fisiologia del nostre cos, el plantejament hauria de ser diferent. Per què? El post part és una època sensible en què, depenent del que facis, podràs recuperar-te abans i millor, o bé al contrari.

A més a més, cal tenir present que, el pas dels anys fa que els teixits perdin qualitat, força, elasticitat i l’arribada la menopausa.

Si hem cuidat el nostre cos i hem dut a terme una bona recuperació post part, això es veurà reflectit a mesura que ens anem fent grans, ja que tindrem una bona base.

Així doncs, et recomanen que, de la mateixa manera que gaudeixes cuidant i mimant les persones que estimes, ho facis amb tu.

Sabem que vivim en una societat on ho volem tot el més ràpid possible, i és fàcil caure en el parany de les presses en el post part, però ara, el teu cos necessita paciència i una recuperació adequada.

Et ben garantim que, tota aquesta dedicació, jugarà al teu favor!

Ens tens aquí per ajudar-te, si tu ho vols, en el que consideris. 😉

Maria Menéndez: “amb el temps he vist que cuidar-me és una prioritat per estar bé jo mateixa i poder estar millor per als meus fills.”

Maria Menéndez és mare de cinc fills i va començar a posar-se en forma amb BHealthy després de tenir el seu tercer fill. Després dels seus cinc naixements i postparts té moltes experiències per explicar-nos. Per tant, no ens podríem resistir a fer una entrevista per al nostre blog! Si vols conèixer la seva experiència, segueix llegint.

Tens cinc fills. Com ha estat la teva recuperació postpart?

El meu primer part va ser una cesárea i no vaig fer res específic per recuperar-me. Vaig trigar més d’un mes a sortir de casa, perquè estava molt dolorida i sortir se’m feia un món.

Recordo que em vaig apuntar als grups de suport a la lactància materna que els feien cap a les 11:00, però em costava molt arribar a l’hora. I quan veia a la gent que es maquillava per anar-hi, al·lucinava. No entenia com tenien temps d’arribar a tot! Ara, després de la meva cinquena filla, també ho he aconseguit (per fi, jeje).

I com va anar després del teu segon part?

Vaig haver de cuidar-me més perque van fer servir fòrceps i em van deixar els baixos completament insensibles. Vaig estar anant durant mesos a electro-estimulació, mentre que una amiga em cuidava al nadó; ho recordo perfectament. I l’altre es quedava a la guarderia unes hores. Aquí tampoc vaig fer res més per recuperar-me.

Fins llavors jo sabia que havia de fer Kegels, però per més que em posava un post-it al labavo, no podia fer-ho amb dos nens petits, que es portaven 15 mesos i sola a casa tot el dia.

Què va passar després de donar a llum al seu tercer fill?

Llavors vaig decidir que havia arribat el moment de cuidar-me. Havia estat en repòs durant 7 mesos i havia agafat molt de pes. A més a més, estava en baixa forma física.

Fer exercici postpart amb la Marta Puigdomènech m’ha ajudat en tots els sentits, tant físic com emocional. A mi em va anar molt bé sortir de casa i parlar amb altres mares com jo. A més, estar a l’aire lliure al Parc també ajuda a sentir-te bé.

¿Vas decidir seguir en aquesta mateixa línea de cuidar-te, després del teu quart part?

Va ser la vegada que més vaig cuidar el meu sòl pèlvic i això és una cosa que he agraït de cara a aquest cinquè post-part. Vaig estar anant  a classes dirigides d’hipopressius i també vaig fer més exercici progressivament.

Vaig acabar amb un entrenador personal i fent boxa i zumba varies vegades a la setmana, imaginat!

Recentment, has tingut la teva cinquena filla…

Sí, i he volgut confiar un altre cop amb la Marta perquè sé que és una fórmula que funciona molt bé per a aquells que no tenen amb qui deixar els nadons, però no volem renunciar a cuidar-nos i sabem que a casa és difícil. Sempre anem enfeinades amb les coses de casa o el nadó!

Quin objectiu tenies al cap quan vas començar a posar-te en forma amb BHealthy? Creus que l’estàs assolint?

Més que perdre pes, que també ajuda l’exercici cardiovascular que fem, em centro més en el tancament de la diàstasi i en la tonificació del  meu sòl pèlvic, perquè, després d’aquest naixement la vagina m’ha quedat lleugerament oberta i he de tancar-la.

També vaig a electroestimulació del sòl pèlvic, però el fonamental en tots els casos, és una reeducació del sòl pèlvic i per a això cal aprendre a fer els hipopressius ben fets.

La meva panxa, amb una diàstasi és difícilment recuperable, docs ja ha quedat amb una forma bombada per sempre, però també ho treballem tot a les classes amb la Marta.

El pes el controlo més amb un canvi radical d’alimentació que vaig fer fa uns anys i em va funcionar molt bé. És bàsicament el que ella fa al repte mensual, però mantingut en el temps.

¿Com d’important ha estat per tu practicar exercici passada la quarantena, a nivell físic i emocional?

És fonamental per evitar una depressió postpart sortir a l’aire lliure, que et toqui el sol, l’aire a la cara, parlar amb altres mares que com tu no dormen i estan esgotades. Això realment ajuda molt.

A nivell físic es tracta d’anar tornant a connectar amb el teu cos que sembla adormit i que no respon. A poc a poc tot torna i vas notant el teu cos i això mola perquè et sents elàstica després d’estar 9 mesos amb una panxota i sentint-te que no ets tu.

També m’ha ajudat molt una elevació de la bufeta que em va fer amb un massatge extern el meu fisio del sòl pèlvic perquè, ara, en tenir la pell desenganxada, puc fer els hipopressius amb la Marta molt més profundament i fins i tot tinc agulletes cada sessió


Ho recomanaries a altres mares? 

Per descomptat, i així ho faig perquè si alguna cosa et funciona, com no compartir-ho, Compartir és de guapes 😉

I ja per acabar, ens agradaria saber més sobre el seu dia a dia. Ets

Periodista, creadora de continguts, Community Manager, Blogger i Influencer a Instagram. Com ho portes això de ser mare de 5, treballar, fer esport, estar sempre activa a les xarxes socials? Es pot amb tot?

Amb el temps he vist que cuidar-me és una prioritat per estar bé i així estar millor per als meus fills, així que ara cuido molt l’alimentació i l’exercici. Potser deixo coses a casa per recollir, pero jo em faig les meves “truitetes fit” de bon matí , les meves galetes artesanals de fruits secs per brenar i faig la meva estona d’esport passi el que passi. Cal convertir-te en una prioritat per poder recuperar-te el millor possible després de parir, però òbviament no arribo a tot. A vegades, em capfico per no arribar a tot, però intento arribar al que per a mi és més important en aquest moment de la meva vida.

Saray Martín: “Estar bé després de parir sense passar per quiròfan és possible i molt gratificant”

¿Penses que mai tornaràs a sentir-te còmode amb el teu cos, després de ser mare? La protagonista d’avui és la Saray, mare de dos nens. Ella ho ha aconseguit i ens explica en aquesta entrevista, com ha estat el seu procés de recuperació post part. L’exercici físic, la fisioteràpia, la dieta i la força de voluntat han estat claus per aconseguir sentir-se bé, de nou, amb el seu cos.  

Com han estat les teves recuperacions post part?

Quan vaig tenir el meu primer fill, que ara té 5 anys, vaig recuperar-me de la cesària lentament. No vaig fer res per mi mateixa, ni per recuperar-me aviat ni de forma correcta. En un any tornava a tenir el volum de panxa anterior i això aleshores ja m’estava bé, però òbviament ni el meu cos ni les meves sensacions eren les mateixes que les que tenia abans de quedar-me embarassada.

Llavors…

Volia tenir un segon fill, així que vaig pensar, erròniament, que quan tingués el segon ja faria el que fes falta per recuperar-me correctament. El fet d’haver fet molt esport tota la meva vida, suposo que em va ajudar a que això fos possible, però de tota manera, ara, veient-ho de lluny crec que hauria d’haver actuat diferent amb la primera recuperació. A l’any i mig de tenir al Xavi, em vaig quedar embarassada de l’Àlex.  Aquest cop encara em vaig engreixar un pel més, 16kg.

L’Àlex va néixer per part vaginal i va pesar gairebé 4kg. No vaig tenir episiotomia però sí que em vaig estripar una mica. I diguem-ne que aleshores sí, no vaig quedar absolutament com estava abans.

Què vols dir?

El meu cos estava molt fluix, la pell, la panxa, cada dia a les 19:00 de la tarda semblava que estigués embarassada de tres o quatre mesos. I això feia que no estigués còmoda ni amb la situació ni amb mi mateixa.

El pitjor però és que l’estètica no era l’únic problema, ni el més important. Tenia problemes interns que jo no veia, però que feien que el meu dia a dia fos pitjor.

I què vas fer?

Vaig decidir actuar i millorar. Per la meva salut i per mi. I sort que ho vaig fer! Perquè quan em van revisar, tenia risc de prolapse, tenia moltes possibilitats de tenir pèrdues d’orina en un futur no molt llunyà i tantes altres coses que jo no sabia.

Vaig començar a fer entrenaments personals amb la Marta Puigdomènech. Vam estar gairebé vuit mesos només amb hipopressius per poder començar amb alguna cosa més. El canvi va ser lent, però mica en mica, vaig anar millorant.

D’altra banda, i per recomanació de la Marta, vaig anar a una fisioterapeuta de sòl pelvià que també em va ajudar fent-me fer exercicis i animant-me a seguir, sí o sí, amb els hipopressius.

D’altra banda també he anat reajustant la dieta mica en mica per evitar mals d’esquena, inflamacions intestinals i guanyar qualitat de vida. Ara per ara la meva alimentació no té res a veure amb la que tenia fa dos anys, quan vaig començar amb la recuperació.

Tot plegat, com dic, ha estat un canvi lent i progressiu, però que està valent la pena.

Com et sents ara?

Em torno a sentir igual o fins i tot m’atreviria a dir millor que abans de tenir el meu primer fill. No tinc risc de prolapse, ni tampoc pèrdues d’orina. Les relacions íntimes han guanyat sensibilitat. He guanyat agilitat i força. Seguretat en els moviments del dia a dia, el caminar, el córrer, agafar els meus fills des de terra o carretejar-los tot el dia. Em sento molt bé amb mi mateixa i me n’alegro enormement d’haver pres aquesta decisió. Estar bé després de parir sense passar per quiròfan és possible i molt gratificant.

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.