Relat d’un part natural. Així va néixer l’Ona.

Coincidint amb la IX Setmana Mundial del Part Respectat, avui venim a posar-te la pell de gallina. A explicar-te una història emotiva, màgica, única. Igual que tots els parts, que són irrepetibles. Són experiències que deixen una impremta al cor i al cos de cada mare. Per això, hem volgut compartir amb tu el relat de la Maria, la mare de l’Ona. Una mare que, afortunadament, va poder tenir un part tal com ella havia desitjat: no instrumentalitzat ni medicalitzat. Així va anar el seu part natural:

“Fa onze setmanes ja que vaig viure una de les experiències més extraordinàries de la meva vida acompanyada del meu marit (en Pau), la meva germana (la Marta), la meva cosina (la Juju i qui ens regala el reportatge de fotografies)  i l’equip de llevadores de la casa de naixements de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

L’11 de novembre al matí, després d’un parell de setmanes perdent tap mocós i mimant-me (xurros amb xocolata, trobades amb amics, tardes amb les nebodes, exercici de prepart, estones romàntiques…), en treure’m el pijama un líquid inquietant va caure del meu interior. En Pau i jo vàrem pensar que s’acostava el moment! Quina alegria. Però com sabien que podia anar per llarg vàrem seguir amb els plans del dia, tot i els consells alarmants de la gent del voltant (“hauries d’anar corrents a l’hospital”, “segur que no has trencat aigües?”, “i si no et comencen les contraccions?”…)

Des de fa molt de temps jo volia intentar gaudir d’un part el menys medicalitzat possible i acompanyada de les persones que em donarien la confiança que es necessita per donar a llum. La primera idea que tenia al cap era viure-ho tot a casa, però a en Pau li feia por, així que com formem un equip, vàrem buscar una alternativa per estar els dos a gust i gaudir-ho tots dos. Ens vàrem informar i quan vàrem trobar la casa de naixements de SSJJ de Martorell vàrem veure la llum, podríem rebre la nostra princesa com a casa, però en un hospital… pel que pogués passar.

Van passar les setmanes i hi donàvem voltes, sabíem que era una bona opció però calia ser realista, per una banda tot l’embaràs havia d’anar bé, totes les proves havien de sortir correctes, i en el moment del part podria estar ocupada la sala… calia un pla alternatiu, SSJJ d’Esplugues que és el que ens toca per zona, molt bé; però també havíem de ser conscients que un part natural com volíem s’havia de preparar especificadament, recomanats per la Marta vàrem formar tribu amb l’equip i famílies de Migjorn, així que, poc a poc, vàrem empoderar-nos, aprenent les fases del part, identificant les nostres pors, les nostres il·lusions, posant consciència en les coses que podrien passar…

Com anava dient, l’11 de novembre després de dinar en companyia i anar a passejar en família van començar les contraccions suaument, així que vàrem decidir anar cap a casa a fer niu. Ben sopat, per agafar forces, ja es notava que el treball s’havia intensificat, l’Ona ja volia estar amb nosaltres. Cada 10 minuts una contracció… suau, o no tant suau, però com serien les contraccions “heavys”? Al cap d’una estona contraccions cada 2 minuts. Després una mica més intenses. Tan ràpid? “Pau, truquem ja a les llevadores i els expliquem que està passant? Si us plau!”, li vaig dir. Truquem, tot ok, la sala està disponible, ens recomanen que fem una dutxa calenteta i que anem fent. Així ho fem però fa mal… Demanem anar a l’hospital per saber què tal va tot.

Truquem a la Marta i la Juju perquè vinguin. Un cop allà, les llevadores molt carinyoses i atentes, m’animen i em fan un tacte amb molt de respecte. Però m’enduc un “xasco…”, Què m’esperava? “Novata” de mi… estic de 2 centímetres i no puc parar de plorar, pensant… estem a 25′ de casa… quan les contraccions siguin més fortes com ho farem per arribar? Ostres… la Marta i la Juju están aquí, ara que els hi dic? Que poden marxar?… Fins que al cap d’una estona, una bona estona, ho entenc… millor marxar a casa i fer feina perquè poder n’hi ha per dies… i per altra banda, la Marta i la Juju han vingut a acompanyar-nos passi el que passi! Així que marxem tots cap a casa! A per les contraccions!

Per sort, de camí a casa aconsegueixo dormir al cotxe i regalar-me uns minuts de descans. Costa deixar-se portar quan arriba cada contracció, em costa no lluitar contra elles… però a l’arribar a casa el temps deixa d’existir. Ja no estem pendents de la durada i la freqüència de les contraccions, amb l’ajuda de tots, poc a poc, aconsegueixo acompanyar-les, quin canvi!, tot i que, quan la intensitat puja necessites algú que et recordi… no lluitis, deixa’t portar!

Toca gaudir de la dilatació a casa, no volia donar a llum a casa?, Viu l’experiència Maria!, Gaudeix! Així que decideixo tancar els ulls i anar a “la Planeta Parto”. Una contracció, una altra… em ve de gust dutxar-me, a veure si m’ajuda. El calentador no funciona… no passa res, mentre un mira d’arreglar-ho l’altre em fa fregues i l’altre posa música per desconnectar. Ja funciona l’aigua calenta!, corrents que me n’hi vaig, quin relax! Uau!, em puc sentir més mimada i acompanyada? Brutal.

Quina intensitat, quina força… necessito estar a quatre potes i moure el cap descontroladament per acompanyar les contraccions, ja sigui sobre un matalàs al menjador, a la dutxa sota l’aigua calenteta, sobre el llit de matrimoni… Ho estic fent bé! Ho estem fent bé! Estem a una contracció menys de veure l’Ona, però… això ja fa mal, serà suficient per anar tirant a l’hospital?, ens esperem més per si de cas?, recorda que hem d’anar en cotxe fins allà… baixar d’un novè pis, pujar al cotxe i fer el trajecte, més arribar fins a la casa de naixements! Entre tots aquests pensaments contradictoris, no estem soles, l’un m’ofereix pinya, l’altre anar a la dutxa, ara una mica de rotacions, unes paraules de motivació, una mirada de complicitat, una caricia… Ostres! S’ha fet de dia!

Nois, les contraccions són molt “heavys”, no puc més!, si us plau, anem ja a l’hospital! Amb el vistiplau de la Roser anem a la segona part de l’aventura! Ja no m’importava si cridava massa ni què pensarien els veïns, així que amb el pijama del meu home i els crocs vaig anar fent camí tot aturant-me en cada contracció. De sobre, en marxar de casa, vaig tenir el pensament que ja no tornaríem sols a casa. Això em va donar un “subidon” per a poder arribar a trobar-me amb la Roser, que ens estava esperant emplenant la banyera d’aigua calenteta. Tenia l’esperança de poder seguir treballant acompanyada i guiada per l’equip de llevadores.

Així va ser! Escoltem la nena, tot bé! Fem tacte i es trenca la bossa, podia passar!, Tot segueix el seu curs, em dic!  De 5 cm ja, hem fet bona feina! Davant l’oferiment de la piscina, no m’ho penso dues vegades, quines ganes! Uau, quin gust!

Una mica d’essència de Lavanda i l’aigua calenta em permet relaxar-me uns minuts i respirar. Però només uns minuts, eh!, de nou contraccions, no sé com ficar-me… cada vegada són més potents. Quatre potes, estirada, necessito una pressió a l’esquena, tinc massa calor… noto que m’apago… necessito aigua freda, uau!, Aigua fresqueta pel cap, brutal!, una mica més, si us plau!

Però, que és això tant “heavy”, buf! Ja? una altra? Uau! Algú que em recorda: respira, no lluitis, acompanya la contracció, estem aquí amb tu, ho esteu fent molt bé, l’Ona ja vol sortir… Gràcies, gràcies i gràcies! Aguanto una mica més però en el meu cap penso: qui em manava fer una cosa així?, no era més fàcil posar-se l’epidural i evitar-me això?… Sento: Maria a la següent has d’anar sortint de l’aigua!… Com? Ja? Jo sabia que l’expulsiu no es podia fer dins l’aigua, així que vaig deduir que passava a la següent fase, ja no hi havia marxa enrere. Toca anar a per l’expulsiu, ja queda menys!

(Avui ja fa 17 setmanes del naixement de la meva filla, és difícil trobar el moment per escriure…) Un,  dos, tres…! no, no no… una contracció. Un, dos i tres? de nou una contracció… Per fi, aconsegueixo sortir de l’aigua i, de nou, només em ve de gust posar-me de quatre grapes per acompanyar les contraccions. Ni matalassos, res de fitballs, no necessito res. I de sobte, tothom ajudant-me a posar-me el més còmode possible. Ostres, ara recordo quina és la següent fase, és claríssima, el Yo-Yo! Contracció rere contracció noto com l’Ona m’està ajudant a no fer-me mal al sòl pelvià. Comença a baixar per treure el cap i a l’acabar la contracció torna a pujar. Uau, quin mal, però quina alegria, Gràcies Ona! em poso contenta, estem fent molt bona feina i aviat estarem juntes! Buf! quin mal! quina intensitat! Què és això???

Brutal! la sensació d’estar “cagant un meló” és exactament el que sentia en aquell moment. Però no un meló petit i bufó, no! Un de ben gros i fort! I ja no torna enrere, l’Ona, ara sí que sí, vol sortir. Quin mal! no puc més! Uff, algú em diu que no empenyi i tot seguit noto una sensació agradable que m’ajuda, era una gassa amb aigua calenteta que em fa relaxar una mica la musculatura i, psicològicament, em dóna forces per seguir endavant. Recordo perfectament una sensació molt forta d’haver-me de desmuntar, que les cames se’m desenganxessin i el còccix es trenques en dos. Crec que mai havia tingut els genolls tan separats…

Crido: NO PUC MÉS! I surt el cap de l’Ona ben lila i amb la mà a la boca. És increïble, acabo de ser mare, uau! Ja no tinc mal de contraccions, però les cames em fan figa i falta que surti el cos. Un segon, dos segons, tres… la següent contracció no arriba, però respiro i decideixo no empènyer, no vull fer-me mal. Arriba el moment esperat i l’Ona surt lliscant, quin descans.

Gràcies, gràcies i gràcies, és tot el que puc dir. El meu cor és una mica més gran de l’agraïda que estic. Pau, amor meu, sense tu això no haguera sigut possible, em dónes forces per ser la millor Maria que tinc dins, gràcies per ser al meu costat. Marta, la meva germana preferida, gràcies per creure en mi i donar-me la confiança amb la teva experiència i companyia. Juju, cosineta, quina experiència més heavy que hem compartit!, desitjo que en tu també hi hagi un abans i un després, gràcies per la música, els mimitos i les super fotos!! (Brutals). Roser, la llevadora principal que ens va atendre, al saber que ens assistiries tu els meus ànims es van disparar, gràcies per la paciència, la tendresa, l’atenció i l’amor que ens has donat. No puc deixar de donar les gràcies també a Migjorn, en concret a l’Anna i la Mariona, per tot aquest temps de formació, d’empoderament, de confiança, d’escolta, d’informació i d’abraçades, gràcies. I per descomptat, Ona moltíssimes gràcies per triar-nos al pare i a mi, gràcies per ajudar-me a portar-te al món, gràcies per existir, sempre juntes, t’estima la mare.

No ho oblidaré mai.

Exercicis prohibits en el post part

Estimada mare, felicitats per la teva maternitat, i gràcies per llegir-nos! Segurament, si no ho has fet ja, molt aviat se’t despertaran preguntes com aquestes: com puc recuperar la meva figura d’abans de quedar embarassada? Puc sortir a fer running o qualsevol altre esport que em vingui de gust, després de la quarantena?

Alerta perquè en el post part, hi ha determinats exercicis que poden ser perjudicials. El teu cos ha patit canvis fisiològics importants, per això, has de tenir en compte que no qualsevol activitat física t’anirà bé en la teva situació actual.

En aquest article t’expliquem quins exercicis has d’evitar els mesos després de donar a llum. 😉 No t’amoïnis, que això no vol dir que te’n hagis d’oblidar per sempre!

Els canvis fisiològics de l’embaràs

Comencem pel principi? Quan et quedes embarassada, el teu cos pateix una sèrie de canvis fisiològics, permetent que la musculatura i el teixit conjuntiu siguin més laxes i flexibles. Així, la panxa i les articulacions de la pelvis, podran adaptar-se a la nova vida que creix dins teu.

Un cop neix el bebè, aquests canvis que s’han produït al llarg de nou mesos, no tornen al seu estat anterior a l’embaràs en qüestió d’hores, sinó més aviat, en uns quants mesos. Depenent del que facis en aquest període de temps, ajudaràs a que tot torni al seu lloc o, pel contrari, et podries arribar a lesionar.

Diàstasi abdominal i sol pelvià: les estructures que generen més problemàtiques

En general, les estructures que queden més afectades i en les que cal incidir més en la recuperació post part són la diàstasi abdominal i el sòl pelvià.

La diàstasi és la línia del centre de la faixa abdominal que va de dalt a baix, des de l’estèrnum passant pel melic i fins al pubis. Com pots veure en la imatge, durant l’embaràs s’estira, i en el post part pot quedar una mica oberta. En aquest cas el teu objectiu serà que torni al seu estat inicial, com la imatge de l’esquerra.

D’altra banda, el sòl pelvià és tot un entramat de músculs que tanquen la pelvis, que sostenen les teves vísceres a l’hora que donen sortida al recte, a la vagina i a la uretra.

La tendència d’aquestes dues estructures – faixa abdominal i sòl pelvià- en el post part, és, davant de qualsevol esforç o pressió, sortir enfora.

Per tant, cal que vagis en compte en el teu dia a dia, quan realitzis determinats exercicis i esforços que impliquen una pressió en aquesta zona, ja que podries arribar a generar lesions a la diàstasi (hèrnies) i al sòl pelvià (incontinència, prolapses, etc.), o bé empitjorar en cas que ja les tinguis.

Exercicis a evitar en el post part

I, quins són aquests exercicis que has d’evitar? Pren nota:

Crunch o “Abdominals de tota la vida”: el post part és un moment on les dones perdem al 100% el control de la faixa abdominal. Doncs bé, quan fas un crunch, la tendència de la teva musculatura és anar enfora, posant en tensió la zona de la diàstasi i empenyent el sòl pelvià també enfora.

I saps quan és probable que estiguis fent abdominals d’aquest tipus, cada dia? Quan t’estires i t’aixeques del llit! Si és el teu cas, et recomanem que recuperis la tècnica que feies servir al final de l’embaràs, quan t’estiraves i t’aixecaves de costat, amb l’ajuda dels braços. 😊

Activitats d’impacte com córrer, jugar a pàdel, bàsquet, etc.: Encara que hagis viscut el naixement de la teva criatura per cesària, o que no tinguis problemes de sòl pelvià, en el post part, l’estat hormonal fa que aquesta musculatura i el teixit conjuntiu (i la de tot el cos) siguin híper laxes, inestables i ,fins i tot, més fràgils. Per tant, amb l’impacte pots arribar a lesionar aquesta zona i acabar patint incontinència urinària, prolapses o d’altres problemàtiques.

 Planxes o flexions: Amb aquest exercici passa el mateix que amb els crunches. És un exercici massa exigent per la teva faixa abdominal, en aquest moment. Cal que facis un bon treball de recuperació post part, per poder tornar-les a fer més endavant. 😉

Aixecar pesos molt elevats: No perquè sigui perjudicial per la musculatura dels braços o de l’esquena, sinó perquè si has d’aixecar un pes que et resulta molt pesat, és molt probable que facis una maniobra de Valsalva (aguantar la respiració). Això farà que augmenti la pressió a nivell abdominal i del sòl pelvià, fent que ambdós s’expandeixin enfora.

Alguns exercicis de pilates: Alguns exercicis són massa exigents per la zona abdominal en aquest moment vital. Per exemple, el “hundred”, el “roll up” o tota la sèrie específica d’abdominals. De la mateixa manera que hem comentat amb les planxes i flexions, primer caldrà que facis una bona recuperació post part, per després, poc a poc i amb adaptacions, poder tornar-los a fer.

Per acabar, volem compartir amb tu una reflexió que et pot resultar motivadora de cara a afrontar aquest moment de la teva vida. Generalment, ens trobem amb que, quan estem embarassades, ens fa respecte fer segons què per por de fer mal al fetus. Però, en canvi, quan ja ha nascut el nadó sembla que tot s’hi valgui.

Si tenim en compte l’anatomia i la fisiologia del nostre cos, el plantejament hauria de ser diferent. Per què? El post part és una època sensible en què, depenent del que facis, podràs recuperar-te abans i millor, o bé al contrari.

A més a més, cal tenir present que, el pas dels anys fa que els teixits perdin qualitat, força, elasticitat i l’arribada la menopausa. Si hem cuidat el nostre cos i hem dut a terme una bona recuperació post part, això es veurà reflectit a mesura que ens anem fent grans, ja que tindrem una bona base.

Així doncs, et recomanen que, de la mateixa manera que gaudeixes cuidant i mimant les persones que estimes, ho facis amb tu. Sabem que vivim en una societat on ho volem tot el més ràpid possible, i és fàcil caure en el parany de les presses en el post part, però ara, el teu cos necessita paciència i una recuperació adequada.

Et ben garantim que, tota aquesta dedicació, jugarà al teu favor!

Ens tens aquí per ajudar-te, si tu ho vols, en el que consideris. 😉

Maria Menéndez: “amb el temps he vist que cuidar-me és una prioritat per estar bé jo mateixa i poder estar millor per als meus fills.”

Maria Menéndez és mare de cinc fills i va començar a posar-se en forma amb BHealthy després de tenir el seu tercer fill. Després dels seus cinc naixements i postparts té moltes experiències per explicar-nos. Per tant, no ens podríem resistir a fer una entrevista per al nostre blog! Si vols conèixer la seva experiència, segueix llegint.

Tens cinc fills. Com ha estat la teva recuperació postpart?

El meu primer part va ser una cesárea i no vaig fer res específic per recuperar-me. Vaig trigar més d’un mes a sortir de casa, perquè estava molt dolorida i sortir se’m feia un món.

Recordo que em vaig apuntar als grups de suport a la lactància materna que els feien cap a les 11:00, però em costava molt arribar a l’hora. I quan veia a la gent que es maquillava per anar-hi, al·lucinava. No entenia com tenien temps d’arribar a tot! Ara, després de la meva cinquena filla, també ho he aconseguit (per fi, jeje).

I com va anar després del teu segon part?

Vaig haver de cuidar-me més perque van fer servir fòrceps i em van deixar els baixos completament insensibles. Vaig estar anant durant mesos a electro-estimulació, mentre que una amiga em cuidava al nadó; ho recordo perfectament. I l’altre es quedava a la guarderia unes hores. Aquí tampoc vaig fer res més per recuperar-me.

Fins llavors jo sabia que havia de fer Kegels, però per més que em posava un post-it al labavo, no podia fer-ho amb dos nens petits, que es portaven 15 mesos i sola a casa tot el dia.

Què va passar després de donar a llum al seu tercer fill?

Llavors vaig decidir que havia arribat el moment de cuidar-me. Havia estat en repòs durant 7 mesos i havia agafat molt de pes. A més a més, estava en baixa forma física.

Fer exercici postpart amb la Marta Puigdomènech m’ha ajudat en tots els sentits, tant físic com emocional. A mi em va anar molt bé sortir de casa i parlar amb altres mares com jo. A més, estar a l’aire lliure al Parc també ajuda a sentir-te bé.

¿Vas decidir seguir en aquesta mateixa línea de cuidar-te, després del teu quart part?

Va ser la vegada que més vaig cuidar el meu sòl pèlvic i això és una cosa que he agraït de cara a aquest cinquè post-part. Vaig estar anant  a classes dirigides d’hipopressius i també vaig fer més exercici progressivament.

Vaig acabar amb un entrenador personal i fent boxa i zumba varies vegades a la setmana, imaginat!

Recentment, has tingut la teva cinquena filla…

Sí, i he volgut confiar un altre cop amb la Marta perquè sé que és una fórmula que funciona molt bé per a aquells que no tenen amb qui deixar els nadons, però no volem renunciar a cuidar-nos i sabem que a casa és difícil. Sempre anem enfeinades amb les coses de casa o el nadó!

Quin objectiu tenies al cap quan vas començar a posar-te en forma amb BHealthy? Creus que l’estàs assolint?

Més que perdre pes, que també ajuda l’exercici cardiovascular que fem, em centro més en el tancament de la diàstasi i en la tonificació del  meu sòl pèlvic, perquè, després d’aquest naixement la vagina m’ha quedat lleugerament oberta i he de tancar-la.

També vaig a electroestimulació del sòl pèlvic, però el fonamental en tots els casos, és una reeducació del sòl pèlvic i per a això cal aprendre a fer els hipopressius ben fets.

La meva panxa, amb una diàstasi és difícilment recuperable, docs ja ha quedat amb una forma bombada per sempre, però també ho treballem tot a les classes amb la Marta.

El pes el controlo més amb un canvi radical d’alimentació que vaig fer fa uns anys i em va funcionar molt bé. És bàsicament el que ella fa al repte mensual, però mantingut en el temps.

¿Com d’important ha estat per tu practicar exercici passada la quarantena, a nivell físic i emocional?

És fonamental per evitar una depressió postpart sortir a l’aire lliure, que et toqui el sol, l’aire a la cara, parlar amb altres mares que com tu no dormen i estan esgotades. Això realment ajuda molt.

A nivell físic es tracta d’anar tornant a connectar amb el teu cos que sembla adormit i que no respon. A poc a poc tot torna i vas notant el teu cos i això mola perquè et sents elàstica després d’estar 9 mesos amb una panxota i sentint-te que no ets tu.

També m’ha ajudat molt una elevació de la bufeta que em va fer amb un massatge extern el meu fisio del sòl pèlvic perquè, ara, en tenir la pell desenganxada, puc fer els hipopressius amb la Marta molt més profundament i fins i tot tinc agulletes cada sessió


Ho recomanaries a altres mares? 

Per descomptat, i així ho faig perquè si alguna cosa et funciona, com no compartir-ho, Compartir és de guapes 😉

I ja per acabar, ens agradaria saber més sobre el seu dia a dia. Ets

Periodista, creadora de continguts, Community Manager, Blogger i Influencer a Instagram. Com ho portes això de ser mare de 5, treballar, fer esport, estar sempre activa a les xarxes socials? Es pot amb tot?

Amb el temps he vist que cuidar-me és una prioritat per estar bé i així estar millor per als meus fills, així que ara cuido molt l’alimentació i l’exercici. Potser deixo coses a casa per recollir, pero jo em faig les meves “truitetes fit” de bon matí , les meves galetes artesanals de fruits secs per brenar i faig la meva estona d’esport passi el que passi. Cal convertir-te en una prioritat per poder recuperar-te el millor possible després de parir, però òbviament no arribo a tot. A vegades, em capfico per no arribar a tot, però intento arribar al que per a mi és més important en aquest moment de la meva vida.

Saray Martín: “Estar bé després de parir sense passar per quiròfan és possible i molt gratificant”

¿Penses que mai tornaràs a sentir-te còmode amb el teu cos, després de ser mare? La protagonista d’avui és la Saray, mare de dos nens. Ella ho ha aconseguit i ens explica en aquesta entrevista, com ha estat el seu procés de recuperació post part. L’exercici físic, la fisioteràpia, la dieta i la força de voluntat han estat claus per aconseguir sentir-se bé, de nou, amb el seu cos.  

Com han estat les teves recuperacions post part?

Quan vaig tenir el meu primer fill, que ara té 5 anys, vaig recuperar-me de la cesària lentament. No vaig fer res per mi mateixa, ni per recuperar-me aviat ni de forma correcta. En un any tornava a tenir el volum de panxa anterior i això aleshores ja m’estava bé, però òbviament ni el meu cos ni les meves sensacions eren les mateixes que les que tenia abans de quedar-me embarassada.

Llavors…

Volia tenir un segon fill, així que vaig pensar, erròniament, que quan tingués el segon ja faria el que fes falta per recuperar-me correctament. El fet d’haver fet molt esport tota la meva vida, suposo que em va ajudar a que això fos possible, però de tota manera, ara, veient-ho de lluny crec que hauria d’haver actuat diferent amb la primera recuperació. A l’any i mig de tenir al Xavi, em vaig quedar embarassada de l’Àlex.  Aquest cop encara em vaig engreixar un pel més, 16kg.

L’Àlex va néixer per part vaginal i va pesar gairebé 4kg. No vaig tenir episiotomia però sí que em vaig estripar una mica. I diguem-ne que aleshores sí, no vaig quedar absolutament com estava abans.

Què vols dir?

El meu cos estava molt fluix, la pell, la panxa, cada dia a les 19:00 de la tarda semblava que estigués embarassada de tres o quatre mesos. I això feia que no estigués còmoda ni amb la situació ni amb mi mateixa.

El pitjor però és que l’estètica no era l’únic problema, ni el més important. Tenia problemes interns que jo no veia, però que feien que el meu dia a dia fos pitjor.

I què vas fer?

Vaig decidir actuar i millorar. Per la meva salut i per mi. I sort que ho vaig fer! Perquè quan em van revisar, tenia risc de prolapse, tenia moltes possibilitats de tenir pèrdues d’orina en un futur no molt llunyà i tantes altres coses que jo no sabia.

Vaig començar a fer entrenaments personals amb la Marta Puigdomènech. Vam estar gairebé vuit mesos només amb hipopressius per poder començar amb alguna cosa més. El canvi va ser lent, però mica en mica, vaig anar millorant.

D’altra banda, i per recomanació de la Marta, vaig anar a una fisioterapeuta de sòl pelvià que també em va ajudar fent-me fer exercicis i animant-me a seguir, sí o sí, amb els hipopressius.

D’altra banda també he anat reajustant la dieta mica en mica per evitar mals d’esquena, inflamacions intestinals i guanyar qualitat de vida. Ara per ara la meva alimentació no té res a veure amb la que tenia fa dos anys, quan vaig començar amb la recuperació.

Tot plegat, com dic, ha estat un canvi lent i progressiu, però que està valent la pena.

Com et sents ara?

Em torno a sentir igual o fins i tot m’atreviria a dir millor que abans de tenir el meu primer fill. No tinc risc de prolapse, ni tampoc pèrdues d’orina. Les relacions íntimes han guanyat sensibilitat. He guanyat agilitat i força. Seguretat en els moviments del dia a dia, el caminar, el córrer, agafar els meus fills des de terra o carretejar-los tot el dia. Em sento molt bé amb mi mateixa i me n’alegro enormement d’haver pres aquesta decisió. Estar bé després de parir sense passar per quiròfan és possible i molt gratificant.

Nadons a l’aigua II: preguntes i respostes

A l’article anterior (enllaç a l’article anterior a la paraula “article anterior”), donàvem resposta a preguntes freqüents d’una de les nostres activitats més sol•licitades: nadons a l’aigua. A continuació, seguim resolent altres qüestions, aquesta vegada més pràctiques, que haureu de tenir en compte si us apunteu a aquesta activitat familiar. Comencem! 

Quants adults poden entrar a l’aigua?


Com el ritme de vida d’avui en dia és força estrepitós i es fa difícil gaudir de moments plegats en família; per nosaltres és molt important  fer d’aquesta activitat un moment de connexió familiar. 

És per això que permetem que entreu dos adults per nadó. Ens encanta veure com gaudiu tots junts!

Com està tractada l’aigua?

L’aigua està tractada sense clor, per tal de protegir la pell tan sensible del vostre nadó. 

A quina temperatura es troba?

Es manté al voltant dels 31-32ºC, perquè els bebès i pares no passeu fred i pugueu gaudir de l’activitat.

Què necessiteu pel nadó?

Recomanem utilitzar un banyador antifuites. D’aquesta manera, ens estalviem els bolquers d’aigua i apostem per una activitat més ecològica i econòmica. 

Aquest tipus de banyador no absorbeix l’aigua, fet que ajuda el vostre petit a trobar la posició horitzontal de forma natural.

On podrem canviar-lo?


Dins el recinte de la piscina, hi ha diversos canviadors on podeu vestir-lo i desvestir-lo, per evitar així els canvis sobtats de temperatura.

Quan i com començarem a fer les immersions?


Les començarem a fer quan tant vosaltres, com el nadó, estigueu preparats. Seran immersions respectuoses, sense tensions ni pors, per tal d’aconseguir que les visqui com una sensació natural.

Quan duren les sessions?

Tenen una durada de 30 minuts, el temps en què sentireu que en té suficient. És una activitat que li genera una gran estimulació, per això, passat aquest temps, és probable que experimenteu que ja té gana i son.

Evidentment, si a les primeres sessions, el vostre bebè en té prou amb menys temps, ho respectarem. De la mateixa manera, podria ser que hi hagués algun dia en què, igual que ens passa als adults, no li vingués de gust estar a l’aigua i seguint la nostra filosofia. En aquets casos, el millor és que sortiu de l’aigua, segur que el següent dia serà diferent! 😊

En qualsevol cas, el més important és que el nadó surti amb bones sensacions.

A partir de quan podem començar?


A partir dels 3 mesos. Quan més petit sigui quan comenceu, més gaudirà de l’activitat.

El que pot passar, si ho deixeu per a més endavant, és que l’infant ja tingui certa autonomia motriu fora l’aigua, i no li vingui de gust sentir-se “dependent” en un altre medi. Malgrat això us pugui fer pensar que no li agrada l’aigua, senzillament, el que passa és que prefereix explorar el món d’una altra manera. Per això, si comencem abans d’aquest moment, el gaudir està garantit. 😉


Fins quan podrem venir?


Les activitats de pares amb nadons les proposem fins als 3 anys. Però és habitual que les famílies que comenceu amb nosaltres des de ben petits, arribats els 2 anys, sentiu que el vostre fill/a pot fer més si vosaltres no sou dins l’aigua. Per això tenim els grups d’autonomia. 

Tot i així, les famílies que preferiu seguir venint tots junts a nadons a l’aigua ho podeu seguir fent.

Aquest curs ens ajudarà en alguna cosa per la platja i la piscina de l’estiu?


I tant! Sobretot a estar tots tranquils i poder gaudir de l’estiu a la piscina o a la platja. Vosaltres sabreu com agafar i acompanyar el vostre fill/a, i ell/a ja sabrà què és l’aigua i què li aporta aquest medi!

Us esperem a l’aigua!

Nadons a l’aigua I: preguntes i respostes

¿Esteu pensant en iniciar una activitat a l’aigua amb el vostre bebè? Les activitats en aquest medi acostumen a agradar molt tant a grans com a petits. En aquest article resolem algunes de les preguntes més freqüents de Nadons a l’aigua, per ajudar-vos a acabar de decidir-vos.

Què suposa per al nadó entrar en contacte amb l’aigua? 

Tot i que pels bebès sigui un retrobament amb un medi amb el que han estat en contacte durant nou mesos dins el ventre matern, ara la respiració envers a aquest és diferent. Per exemple, han de descobrir com coordinar les possibles immersions amb la respiració i aprendre a gestionar l’entrada d’aigua a la boca. 

Generalment, se’ls fa molt difícil adaptar-s’hi?
 


La naturalesa és molt sàvia i fa que això que com a adults ens pugui semblar complicat, sigui senzill per al nostre nadó si aquest rep un acompanyament adequat.

Com ho fem a BHealthy, per acompanyar-lo de la millor manera?


Sempre, des de la màxima tranquil•litat. Als pares, us demanem que, per exemple, si acabeu d’arribar de la feina atabalats i amb presses, us atureu, respireu profundament i deixeu les preocupacions fora del vestuari. Us proposem mirar-los als ulls i disposar-vos a gaudir d’un moment de màxima connexió amb el vostre nadó. 

Marquem uns objectius a assolir? 


En cap cas. Segurament amb la maternitat/paternitat haureu descobert que es gaudeix més de la vida quan no teniu grans pretensions i us dediqueu a viure i a gaudir-la. 

Doncs a l’aigua us proposem el mateix: gaudir del moment present i deixar que el ritme el marqui el vostre nadó. 

I és que, en aquesta etapa, l’objectiu no és que aprengui a nedar; d’això ja ens n’ocuparem cap als 2 anys i mig, o 3 anys.  La màxima ara és que tots gaudim de l’aigua. Com més a poc a poc anem, més ràpid aprendrem!
Quins són els beneficis per al nadó?

El treball muscular de tot el seu cos i la millora del desenvolupament motriu i de
l’equilibri.

I sobretot, i també per als pares, el poder gaudir de moments de qualitat en família. A l’aigua no hi poden entrar mòbils, no hi ha roba per endreçar, ni cuines per recollir. Això fa que totes les preocupacions banals quedin en l’oblit  i, moltes vegades, sense ser-ne conscients, visquem moments inoblidables i de màxima connexió.

Ens veiem a l’aigua!

Pep Armengou: “Amb les sessions en grup i l’entrenament personal, en poc més de mig any vaig perdre 13 quilos i tornar a córrer amb normalitat”

Avui volem presentar-vos al Pep Armengou, un dels nostres alumnes d’entrenament personal per a homes. Té 38 anys i ens confessa que els seus hobbies són la seva família i la música. Ara bé, sembla que també gaudeix d’allò més fent esport.  

  • Comencem pel principi…com vas arribar a BHealthy?

Jo no era ni sóc una persona especialment orientada a fer (ni a veure) esport, però si que havia començat a córrer una mica pel meu compte. El cas és, però, que un parell d’anys abans de començar a fer activitat física amb BHealthy, vaig tenir una mena de lesió anomenada “periostitis tibial”, que m’impedia córrer sense haver d’experimentar dolor.

Vaig visitar fisioterapeutes, acupuntors, traumatòlegs i, fins a tot, una clínica especialitzada en podologia per posar-hi solució. Ningú va aconseguir resoldre-ho i vaig llençar la tovallola, amb la frustració que això comportava. No em movia i anava augmentant de pes. A més a més, tampoc és que mengés massa bé en aquell moment.

La meva dona va conèixer l’equip de BHealthy fent la recuperació post part de la nostra primera filla amb ells. I me’n va parlar molt bé. En el meu cas, més que apuntar-m’hi de cop, primer ho vaig provar tal com em va proposar en Cristian (per als qui no el conegueu, fundador i entrenador de BHealthy). Començar a fer esport a través de BHealthy, va ser, segurament, la manera de donar-me una altra oportunitat per veure si me’n podia sortir i recuperar-me de la lesió.

  • Quines activitats fas amb nosaltres?

En un primer moment, vaig començar a fer activitat en grup (BHealthy grup d’entrenament funcional) un dia per setmana i, ves per on, semblava que podia arribar a fer més coses de les que em pensava. A més a més, m’ho passava força bé.

Tot i així, seguia tenint petites molèsties a les tíbies. Un dia, en Cristian, sense que jo li hagués demanat, durant un entrenament, em va dir “Pep, he estat mirant una mica això que tens, he llegit alguns articles especialitzats i he parlat amb persones vinculades a l’esport d’elit… crec que és un tema muscular”. Em va convidar a fer tres dies d’entrenament personal amb ell i m’hi vaig avenir.

Entre els exercicis que fèiem, n’hi havia d’específics per enfortir la musculatura de les cames. La cosa tenia cert sentit; feia molts anys, des la universitat, que la meva activitat física era semi-nul·la, per no dir nul.la del tot. Doncs bé, el cas és que va funcionar i aquell dolor tant molest va desaparèixer. D’això ja en fa gairebé dos anys.

Actualment, combino l’entrenament personal amb les classes BHealthy grup d’entrenament funcional.

  • Després d’haver-te recuperat de la lesió, quin va passar a ser el teu objectiu principal i el motiu per continuar amb els entrenaments?

Havent complert l’objectiu immediat que era desfer-me d’aquella lesió, ràpida i lògicament em vaig fixar l’objectiu d’estar en forma, donat que  ja podia fer més coses! Vaig augmentar el nombre de dies d’activitat per setmana; un/dos dies en grup i un d’entrenament personal individual.

En paral·lel, en Cristian em va suggerir algunes lectures que em van fer prendre consciència de la importància d’aprendre a menjar bé. I vaig fer un pas majúscul: vaig deixar de menjar per començar a alimentar-me. Amb tot, en poc més de mig any vaig perdre 13 kilos, tornar a córrer amb normalitat i mourem amb agilitat. Sóc un “fiera” ara!

  • Llavors, consideres que vas assolir el teu objectiu?

Sí, i ara “batallo” per mantenir-lo, que no és poc. Treballo força hores de manera sedentària i amb la meva parella tenim dues filles bellíssimes que requereixen de molt amor i temps. Motius que a vegades fan difícil dedicar temps a fer esport.

Ara, amb els companys del grup, ens marquem petites metes i algunes curses a fer. Tot i així, m’agradaria remarcar que no he perdut el cap, no he vist la “llum” ni m’he tornat un “super runner”. Humilment, he aconseguit el que per mi ha estat el més important i revolucionari després de tant de temps: sentir-me millor amb mi mateix, a nivell físic i emocional, i tenir més energia natural.

  • Quines valoracions fas de les sessions?

Les sessions grupals són un espai de trobada amb persones com tu, normals i corrents, d’orígens culturals,  laborals i vitals diferents. Durant una hora, tots desconnectem i en un cercle de confiança parlem, riem, ens ajudem i ens esforcem per millorar. És un espai de socialització molt sa.

Les sessions d’entrenament personal són similars però segurament més íntimes, on parles, descobreixes, et descobreixes i reflexiones. No només fas activitat física. Tens un company al teu costat, el teu entrenador, que t’aprecia i et vol bé. És una experiència que definiria com  molt  humana i sensible.

  • Que feu exactament i què és el que més t’agrada? I el que menys?

Fem de tot; córrer i exercicis de tot tipus, des del “cat walk” a penjar-te d’una porteria, a fer burpees o les flexiones clàssiques (que ara ja no costen tant!).

Els exercicis sempre varien i no tenim rutines. No saps mai que passarà. Sempre se n’empesquen alguna per descol·locar-te. Per tant, abans d’arribar a les sessions no penses allò de “avui tocarà això…”. El que m’agrada menys de fer són les “dominades” perquè costen molt. Però per poc que en facis algunes, continues millorant.

  • A quines persones recomanaries apuntar-s’hi?

A tothom. Sigui qui sigui, sigui com sigui, estigui com estigui. Tots i totes tenim dret a millorar i a assolir majors quotes de benestar i una millor qualitat de vida i de salut.

Els canvis del post part: Puc fer vida “normal”?

L’embaràs i el post part són processos de canvi molt potents per la dona, tant a nivell físic com emocional. Però alhora, molt diferents l’un de l’altre. Si has estat o estàs embarassada, sabràs que es tracta d’una etapa plena d’il·lusió on acostumem a dedicar totes les nostres energies a preparar-ho tot pel gran moment. Solem tenir temps i ganes de tenir cura de nosaltres i del nadó: ens apuntem a classes de preparació al part, fem activitat física especial per aquest moment, visitem el ginecòleg i la llevadora per resoldre dubtes i veure com evolucionem, preparem la casa per a l’arribada del bebè, etc.

I, després del part, tot canvia! Podríem fer una llarga llista de tot el que canvia, però resumint-ho, res torna a ser igual. I una de les coses que no tornen a ser igual és el nostre cos. Tot i així, són nombrosos els metges que passada la quarantena,  et diuen: “ja pots fer vida normal”. Vida normal? Que vol dir vida normal? La meva és molt diferent a la de la meva veïna! Quina és la normal: la meva o la seva?

Doncs bé, com podràs comprendre no és tant senzill com això. Gairebé podria dir que, en situacions fisiològicament saludables, hauries de tenir una atenció tant o més especial en el post part que en l’embaràs.

D’aquí la importància de tenir cura de la teva recuperació, com a molt mínim, fins haver passat un any del naixement de la teva criatura.

Com ha de ser una bona recuperació post part?

Una de les situacions amb la que et trobes en el post part immediat és que acabes de parir, et veus el cos i la panxa i et dius: “Però si ja he parit, aquesta panxa ja hauria de desaparèixer, no? Què faig amb aquesta flaccidesa?”. I quan als dos mesos, la cosa segueix més o menys igual, et pots arribar a desanimar.

Has de tenir paciència. Com vols recuperar el que s’ha gestat en 9 mesos, en menys de 8 setmanes? Difícil! Cal que comencis pel començament: anar reeducant el cos i anar progressant poc a poc, sense pressa. Per aconseguir-ho…

  1. Treballa la rehabilitació del sòl pelvià. Segons el tipus de part, el sòl pelvià t’haurà quedat més o menys afectat. Per preservar-lo, evita els exercicis d’impacte, i treballa’l amb kegels i hipopressius. Paral·lelament, ves fent un seguiment de la seva evolució amb l’ajuda i les recomanacions d’una fisioterapeuta especialitzada en uriginecologia i obstetrícia.
  2. “Reprograma” la faixa abdominal. Durant l’embaràs aquesta zona es “desprograma” per poder expandir-se i donar espai al nadó. Un cop aquest ha nascut, la zona abdominal necessita un temps i una reprogramació neuromuscular per entendre que el nadó ja és fora i que, per tant, ja pot tornar a ser un “ventre pla”. Per aconseguir-ho, a més a més dels hipopressius, has d’incloure exercicis indirectes i conscients que treballin aquesta zona, per a que la contracció no es converteixi en una expansió en fora.
  3. Tingues cura de la postura. Durant l’embaràs és probable que hagis adquirit una posició que no ajuda a millorar el sòl pelvià i la reprogramacióde la faixa: espatlles caigudes endavant pel pes del pit, hiperlordosi lumbar pel pes de la panxa, rotació externa de les cames per ampliar la base de sustentació… Així doncs, cal que facis exercicis de consciència postural, auto elongació, mitjançant hipopressius, entre d’altres.
  4. Combat la flaccidesa. El postpart i la lactància estan caracteritzats per la flaccidesa generalitzada del cos, degut al ball d’hormones. Et recomano exercicis de tonificació del cos en general i, sobretot, dels estabilitzadors de la pelvis.

Per acabar, voldria compartir amb tu la meva reflexió com a mare de dues nenes que m’han fet descobrir un amor immens: quan ets mare, sembla que tot passa per davant teu, i dedicar-te temps a cuidar-te et sap greu. Potser abans et compraves roba cada mes, i ara, quan ho intentes, tornes amb roba per la teva criatura.

Invertir en la teva salut no t’hauria de fer sentir malament. És una etapa prou important com per recuperar-te el millor possible per tal de poder gaudir de la fantàstica etapa de la maternitat a tots els nivells. No et sembla?

Marta Puigdomènech

Llic. Inefc

Directora de Bhealthy Sabadell-Sant Cugat

Baby Led-Weaning: “Si ofereixes aliments segurs i el nadó està preparat, no té perquè haver-hi perill”

Aquest mes entrevistem a la Maria Cabrera, dietista-nutricionista especialista en alimentació infantil i mare de dues nenes de 2 i 4 anys. Fa uns dies vam realitzar un taller de Baby-Led Weaning a l’European International School de Barcelona (Sant Cugat del Vallès) i vam aprofitar per parlar amb ella i resoldre algunes de les preguntes més freqüents que tenim els pares, referents a la iniciació a l’alimentació complementària a través d’aquest mètode. 
Per començar…què és el mètode Baby Led-Weaning (BLW)?

Una forma d’introduir l’alimentació complementaria amb aliments sòlids i de forma respectuosa. Oferim als nadons aliments diferents dels triturats, en la seva forma original, saludables i de manera segura (amb una cocció i presentació determinades per evitar riscos). A més a més, és a demanda: li disposes els aliments al nadó i ell agafa el que li ve de gust.

Quins són els seus beneficis, que no trobem en els triturats i/o farinetes?

Són múltiples! Ajuda a desenvolupar les habilitats motrius i el desenvolupament cognitiu dels nadons, ja que han de visualitzar els diferents tipus d’aliments, les seves formes, els colors… Li han de donar l’ordre a la mà d’agafar l’aliment, tocar-lo, descobrir textures a partir del tacte, i posar-se’l a la boca per descobrir els diferents sabors.

En canvi, els purés normalment són molt monocromàtics i potser que tinguin un sabor semblant. Això fa que els nadons no sàpiguen diferenciar el gust dels diferents aliments fins que els pares decideixen fer la transició a l’alimentació sòlida.

Una altra avantatge és que animem als nadons a menjar a la taula amb tota la família i no se’ls dóna el menjar sinó que ells ens observen i, amb el temps, aprenen a menjar sols per imitació. També respectem que mengin en funció de la seva gana i respectem la seva sensació de sacietat, prevenint així l’obesitat infantil. Un inconvenient de les farinetes és que forçar la ingesta és més fàcil, i podem acabar provocant que l’infant perdi aquest instint innat de gana-sacietat.

Per últim el BLW ens obliga a informar-nos sobre alimentació saludable per poder oferir-los els aliments més adequats, i a tenir uns bons hàbits d’alimentació a casa.  

Quins símptomes ens indiquen que el nadó està preparat per començar amb el BLW?

Ha de tenir 6 mesos o més. S’ha de mantenir assegut per si sol (això ens indica que els músculs involucrats en la masticació i deglució estan preparats). Ha de tenir interès pel menjar i ha d’haver perdut el reflex d’extrusió, que fa que tregui qualsevol cosa sòlida de la boca.

En quines condicions ha d’estar el nadó i com ho faríem exactament?

Al principi, dels 6 als 9 mesos, quan encara no tenen traça, és preferible donar la llet materna o de fórmula abans d’asseure’ls a la taula a menjar. És a dir, no asseure’ls a menjar amb gana, perquè encara no es sabran saciar i es poden frustrar. Quan els pares percebem que ja menja millor, això ja no farà falta.

Pel que fa a les quantitats, hi ha nens que mengen més que d’altres i dies en què menjaran més o menys. Això s’ha de respectar. Per exemple, al principi pot ser que mengin molt poc. Els únics aliments amb els quals hem de controlar molt bé les quantitats són els proteics (carn, peix, ous…), ja que en funció de l’edat han de menjar una quantitat determinada al dia. Per exemple, fins als 12 mesos s’aconsellen uns 20-30g de carn al dia i, en el cas del peix, uns 40-50g al dia.

Quant al nombre d’àpats diaris, dels 6 als 9 mesos, amb un o dos àpats és suficient. Per exemple, podem fer esmorzar i/o dinar. A partir dels 9 mesos podem començar a intentar fer-los tots, si el nen/a aguanta despert fins al sopar. A partir dels 12 mesos si que establim esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar. Tot i així, sempre hem de tenir en compte els hàbits de cada família i del nen/a.

Això si, cal recordar que fins als 12 mesos hem de continuar amb la llet materna o de fórmula a demanda, perquè és l’aliment principal. Els aliments són un complement.

Quin és l’ordre a seguir a l’hora d’introduir els aliments i quins hem d’evitar fins més endavant?

No hi ha un ordre establert, l’ordre el posa la família segons ho consideri. Si que cal tenir en compte una sèrie d’excepcions, per exemple, les bledes i espinacs no s’introdueixen fins als 12 mesos perquè són alts en nitrats. Els peixos blaus i grans, com la tonyina, no estan recomanats fins a partir dels 3 anys, perquè contenen molt mercuri…

A més a més, hi ha aliments amb potencial al·lèrgic (gluten, peix, productes làctics de vaca, fruits secs i ous) que es poden introduir a partir dels 6 mesos però sempre deixant un espai de 3 dies o una setmana, entre la introducció d’un i un altre, per veure si hi ha reacció i saber de quin aliment es tracta. Per exemple, podríem començar amb bròquil, pastanaga, patata a trossos grans i poc a poc anar introduint diferents verdures, peixos, carns…

Quins són els nutrients essencials en aquesta etapa? Com garantim que el nadó pugui absorbir tots els que necessita?

Fins als 12 mesos la llet materna o fórmula els aporta tots els nutrients que necessiten però a partir dels 6 mesos necessitem una aportació extra de ferro. Amb la llet materna no arribem a assolir la ingesta diària recomanada i és important que els àpats tinguin algun aliment ric en ferro i en zinc.

Hi ha molts aliments d’origen vegetal que tenen ferro, però per a que pugui ser absorbit necessiten anar acompanyats d’aliments rics en Vitamina C. Per exemple, les llenties les acompanyarem amb tomàquet i/o, de postres, menjarem una taronja o kiwi. Els aliments d’origen animal també són una bona font de ferro i en aquest cas, s’absorbeix fàcilment.

Això si, és molt important que no s’introdueixin productes làctics a la dieta abans dels 12 mesos, perquè dificulten l’absorció d’aquest mineral.

Com actuar davant una arcada o ennuegament?

Cap als 6 mesos és molt normal que tinguin arcades perquè és una manera de gestionar el bol alimentari dins la boca. Potser és massa gran i el volen escopir i s’ajuden amb l’arcada per treure; o potser se’l van a empassar però noten que és massa gran i fan una sèrie de moviments o sorolls per intentar tirar el bol alimentari més endavant i continuar-lo mastegant. En un ennuegament en canvi no hi ha soroll, és un bloqueig de les vies respiratòries. Aquí si que hem de córrer a trucar al 112 i realitzar la maniobra de Heimlich adaptada a bebès, per ajudar-los a escopir aquest aliment. Però pot passar el mateix amb una joguina, tap… si li ofereixes aliments segurs i el nadó està preparat, no té perquè haver-hi perill. Els estudis publicats al respecte conclouen que no hi ha diferències en les taxes d’ennuegament entre el mètode d’incorporació als aliments tradicional i el BLW.

Quin és el millor moment per incorporar el gluten?

Quan abans millor, és a dir als 6 mesos, a no ser que hi hagi antecedents familiars de celiaquia. Llavors si que s’ha de parlar amb el pediatra per introduir-lo més endavant i inclús fer una sèrie de proves.

Què els diries a tots aquells pares i mares que estan a punt de començar la introducció a l’alimentació complementària amb el BLW?

Sobretot que s’informin bé a través de fonts fiables, que segueixin les normes de seguretat i avaluïn si el nen/a està preparat per començar el BLW. Que es relaxin i no es preocupin per si menja més o menys, ja que la seva única funció és oferir-li aliments saludables i segurs. És responsabilitat del nen/a decidir la quantitat que vol menjar.

Quin llibre els recomanaries?

L’últim del Juan Llorca i Melisa Gómez: “Sin dientes y a bocados”. És molt pràctic!

Si us heu quedat amb algun dubte, us animem a venir a la propera edició del taller de BLW de BHealthy. Allà us entregarem un dossier amb tota la informació imprescindible per iniciar-vos en aquest mètode i, a més a més, una sèrie de receptes de la Maria Cabrera per començar-lo de la manera més saludable i deliciosa!

Informarem de la propera data a les nostres xarxes socials. 😉

Exercici per a embarassades: beneficis i consells que has de saber

Estàs esperant un bebè i et planteges deixar de banda l’exercici físic? Si és així, et convidem a continuar llegint. En aquest article t’expliquem els beneficis de fer exercici si estàs embarassada, així com els avantatges per al teu nadó.

Sabem molt bé que, sovint, l’excés de pes i/o altres símptomes associats a l’embaràs poden provocar que se’ns faci una muntanya exercitar el cos, però et ben assegurem que els beneficis són molts.

Per començar, saps que el moviment és bàsic per viure? Les dones estem fetes i preparades per parir, però actualment, l’excés de sedentarisme  -per exemple, degut a condicions laborals que ens fan estar hores i hores assegudes- pot posar en risc la salut de l’embarassada i del nadó.

I és que, malgrat hauràs sentit dir moltes vegades frases com “no agafis pes” o “no facis esforços”, els estudis científics demostren que és més “perillós” el sedentarisme que l’activitat física. És habitual trobar-nos amb embarassades a les qui el metge recomana, davant el dubte, fer repòs. Però el cert és que en la majoria de casos les embarassades no sou tan vulnerables com se us adverteix per simple precaució.

Així doncs, sempre i quan no ens trobem en una situació de risc, per activar la musculatura i pujar una mica les pulsacions, no li passarà res al nadó!

Quins són els beneficis de l’exercici físic per a les embarassades?

  • Ajuda a prevenir la diàstasi abdominal no fisiològica. És a dir, la separació entre els músculs rectes abdominals.
  • Permet controlar millor la pujada de pes.
  • Redueix el risc de patir hipertensió, preeclampsia o diabetis gestacional.
  • Ajuda a combatre el restrenyiment.
  • Disminueix la incidència de la incontinència urinària (tant en l’embaràs com en el post part).
  • Genera endorfines, ajudant a prevenir la depressió.

I no només això, també hi ha beneficis pel nadó:

  • Millora la maduració del sistema nerviós.
  • Disminueix la freqüència cardíaca en repòs.
  • Millora la viabilitat de la placenta fent que l’entrada de nutrients i la sortida de substàncies de rebuig sigui més eficient.
  • Augmenta el líquid amniòtic disminuint així el risc de part prematur.

Quin tipus d’exercici es recomana?

Tant en l’embaràs com en el post part, el més recomanable és que et posis en mans de professionals especialitzats perquè et recomanin el tipus d’exercici més adient per a tu.

Això és degut a que hi ha factors importants a tenir en compte a l’hora de planificar el millor exercici per tu. Aquest es veurà condicionat si és el teu primer embaràs, quant de temps ha passat entre embarassos, com han estat els parts anteriors, si tens problemes de circulació, varius vulvars, diàstasi abdominal o hipertensió, la qualitat del teu teixit conjuntiu, l’estat del sòl pelvià, i un llarg etc.

En línies generals, per ajudar-te a triar, mira que sigui un exercici que inclogui treball de la postura, del sòl pelvià i de la faixa abdominal (de forma indirecta), així com exercicis de força, cardiovasculars i exercicis de preparació al part.

Recorda que has d’evitar completament els abdominals convencionals, maniobres de Valsalva (aguantar la respiració per moure grans pesos), l’impacte, els exercicis clàssics de Pilates i exercicis que augmentin la pressió a la línia alba (flexions, planxes, etc).

Des de quan i fins quan?

Des del primer dia i fins al final! Inclús hi ha estudis científics que destaquen la importància de començar sis mesos abans de l’embaràs.

I què més?

Cal acompanyar totes aquestes recomanacions d’un estil de vida saludable, que inclogui una bona alimentació i la reducció dels nivells d’estrès en la mesura del possible.

Si comparem el part amb una prova de llarga distància, com seria córrer 42 km, qui seria capaç de fer-la sense haver entrenat? Doncs això és el que necessitem durant l’embaràs, preparar el cos per a que pugui arribar al gran dia en les millors condicions físiques! 😉