Gemma Sala: “El dol perinatal encara és un tabú, tot i que sembla que poc a poc es van fent petites passes per fer-lo visible”

Fa uns dies entrevistàvem la Gemma Sala, psicòloga general sanitària, especialitzada en psicologia perinatal, atenció precoç i petita infància, per aprofundir en l’estat emocional de la dona en el post part. 

Avui, ens endinsem en un altre tema que, desgraciadament, algunes famílies es veuen amb l’obligació d’afrontar: la mort d’un fill/a. Perquè malgrat encara sigui un tabú i se’n parli poc a la nostra societat, volem contribuir a donar visibilitat a aquesta realitat.

Quan parlem de mort neonatal i/o perinatal? I la gestacional?

La mort perinatal és aquella que es produeix durant l’embaràs des de la setmana 22 de gestació, durant el part, o durant els set primers dies del nadó. La mort neonatal, en canvi, és la mort dels nounats, des del part fins als 28 dies de vida.

No hem d’oblidar la mort gestacional. Que és la que inclou les pèrdues que es produeixen abans de la setmana 22 de gestació.

La mort d’un nen durant la gestació és un fet inesperat i difícil de pair. Com afronten les famílies aquesta situació?

És un sentiment normal sentir molta soledat, tristesa i por davant d’una pèrdua d’aquest tipus. No estem preparats per a que ens passi, ni per acompanyar si algú del nostre voltant està passant per un moment tan difícil.

El dol perinatal encara és un tabú, està molt silenciat tot i que sembla que poc a poc es van fent petites passes per a fer-lo visible.

Perdre un bebè durant el període perinatal és perdre un fill, un projecte de vida, molts somnis junts, tot el que havies imaginat es trenca de cop i a sobre el teu fill no és reconegut enlloc. Com si no hagués existit per a ningú més que per a vosaltres.

Quin tipus d’ajuda psicològica reben les famílies per superar la pèrdua en el moment més immediat? I a llarg termini? 

En el moment més immediat, hi ha molt poques opcions que se’ls pugui oferir a les famílies. A molt pocs hospitals se’ls oferirà la possibilitat de veure a un psicòleg per a ajudar a pair el que acaben de passar.

Dependrà de la sensibilitat dels professionals que tinguis al costat, que t’acompanyin per a fer més portable aquesta experiència tan dolorosa. Hi ha infermeres, llevadores… que es formen per a poder acompanyar de la millor manera possible a aquells qui ho necessiten.

Des dels hospitals públics poden derivar-te a psicologia, però la realitat és que el temps d’espera acostuma a ser tan alt que les famílies acaben buscant ajuda pel seu compte.

Quins recursos assistencials tenen les famílies que viuen aquesta situació? Hi ha alguna mena de protocol establert?

Des de l’any 2016, existeix la Guia d’acompanyament en el dol perinatal, recurs de la Generalitat de Catalunya. Es facilita a totes les famílies que han patit una pèrdua. Aquí troben un lloc on agafar-se, on anar a consultar si ho necessiten.

Com és el procés del dol perinatal? El viuen igual ambdós membres de la parella?

El procés de dol és diferent pels dos membres de la parella així com és diferent per a cadascú de nosaltres. Cadascú viu el dol com pot, amb els recursos que té i de la manera que necessita. No hi ha normes ni regles, és un procés molt personal i no hi ha dues persones que el visquin de la mateixa manera.

És veritat que entre homes i dones acostumen a haver-hi diferents maneres de portar-lo: la dona pot necessitar més de parlar, compartir, plorar… i l’home actuar, treballar, fer esport… passa sovint però no vol dir que sempre sigui així.

És recomanable per als pares veure el nadó que acaben de perdre?

Sí, fins i tot fer-se fotos amb ell. Agafar al nadó, veure la seva carona, trobar semblances… pot semblar molt dolorós, però sovint aquest record es converteix en el record més dolç i bonic que es té del bebè.

El mateix passa amb les fotografies. A primeres pot xocar molt quan et proposen fer una foto del nadó, però encara que el vegis, amb el temps els records es difonen i una gran por de moltes famílies és oblidar-se de la cara del petit. La fotografia és una manera de recordar-lo per sempre.

Com funcionen els grups de dol perinatal?

Els GAM (Grups d’Ajuda Mútua), són espais íntims i respectuosos oberts a tothom, on les famílies que han passat per l’experiència de perdre un nadó poden trobar-se i parlar-ne, compartir el que senten, el que els preocupa o necessiten.

Des de l’associació Anhel del Vallès, oferim grups repartits per diferents localitats del Vallès. Actualment en tenim un d’obert a Sant Cugat, un altre a Terrassa, i un a Granollers. Són de freqüència mensual i estan coordinats per una sòcia d’Anhel amb experiència en acompanyament a famílies en dol.

Per acabar, des de la teva experiència, quins consells donaries a les famílies que han perdut el seu fill?

És una pregunta difícil, la pèrdua d’un fill és de les coses més dures que et poden passar.

El camí del dol pot ser llarg i és important donar-se temps i espai per a plorar, i anar elaborant les emocions i reaccions que vagin sorgint: la culpa, la ràbia, la pena…

Recomanaria poder-ne parlar amb algú proper o amb alguna persona que hagi passat pel mateix, els GAM són una bona opció.

Crear records també ajuda. Actualment es recomana molt fer una caixa del record, on posar cosetes que eren del nadó, alguna ecografia, una foto, un nino…

Una altra manera que pot ajudar molt és a través de l’escriptura, escriure com et sents, sense importar l’ortografia, la gramàtica o l’estil, l’important és  plasmar el que estàs sentint a través de l’escriptura.

Deixa un comentari

20 − 4 =

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.