Gemma Sala: “Al compartir experiències és quan pots veure que el que et passa és més normal del que sembla”

El post part és una etapa plena d’emocions variades i contradictòries. És normal, això? Com gestionar totes aquestes emocions? En què consisteix la depressió post part? En parlem en aquesta entrevista amb la Gemma Sala, psicòloga general sanitària, especialitzada en psicologia perinatal, atenció precoç i petita infància.

Quines són les principals emocions i pensaments amb què es pot trobar la dona en el post part? 

En el postpart hi ha moltes emocions, cadascú el vivim de manera diferent. El que està clar és que hi ha emocions compartides, i la que jo destacaria és l’ambivalència: podem viure moments molt contradictoris.

Per un costat estar molt feliç de tenir per fi al nadó en braços, però a la vegada sentir-nos molt decebudes per tot el que comporta la maternitat. Moments de molta alegria i il·lusió, i d’altres de tristesa i por. Totes aquestes emocions són normals, i es poden donar durant l’etapa del post part.

També es considera normal sentir que hem perdut la nostra identitat: ja no sóc la que triomfava a la feina i feia escalada, ara soc la mare d’aquest bebè i prou. L’adaptació al rol de mare pot comportar un temps.

A més a més, podem sentir-nos preocupades per la imatge corporal, sovint els medis ens mostren imatges poc realistes de com és el post part d’una dona.

Com creus que s’han de gestionar? 

És important poder compartir aquest moment amb persones que estiguin en una situació similar, els grups de criança o les activitats amb nadons són una manera de fer xarxa i així parlar del que ens passa.

Al compartir experiències és quan pots veure que el que et passa és més normal del que sembla. Que tenir un nadó no és fàcil, que la dependència 100% pot fer-se molt complicada per a una persona sola.

En què consisteix la depressió post part?

La depressió post part és passar per un període depressiu que apareix en el transcurs del primer any després del part. Pot sorgir en un primer part o en els següents, o en tots!

És molt habitual?

La depressió post part és freqüent. Una de cada 8 dones patirà una depressió post part. Un nombre de dones molt més elevat que el que tindrà diabetis gestacional o preeclàmpsia.

Però de la depressió post part ens costa molt parlar-ne. És un tema que està començant a sortir del tabú però encara genera molta culpa a qui la pateix. Parlar-ne, normalitzar-la, ajudarà no només a la persona qui la pateix i al seu nadó, sinó a obrir la perspectiva a un possible tractament i a una probable curació. Perquè si, la depressió post part té cura!

Quins són els símptomes i com es diagnostica?

La simptomatologia és semblant a les altres depressions: sentiments de soledat, ansietat, irritabilitat, esgotament, dificultat per a dormir inclús quan el bebè està dormint, tristesa… però apareixen sentiments de cara al nou rol de mare: pensar que no ets una bona mare, culpabilitat, por a fer mal al nadó, falta d’interès pel petit o gaudir poc de la seva cura.

Un altre símptoma característic és tenir una preocupació obsessiva per la salut del nadó, acudint molt a les consultes de pediatria. També pot haver-hi la sensació de fracàs, incompetència i en algun cas desitjos de mort. Aquests sentiments, els podem tenir tots en algun moment durant la criança, la cosa es complica quan són sostinguts en el temps.

Encara està molt poc diagnosticada, avui en dia es detecten menys del 50% de les depressions post part. És dur pensar que moltes mares passen aquests moments tan complicats soles i intentant fer veure que estan bé. Tendim a idealitzar la maternitat i definir-la com: “ser mare és una experiència meravellosa, tenir un fill és el millor que m’ha passat mai”, i això dificulta que moltes mares s’atreveixin a expressar el que senten amb sinceritat.

Hi ha autors que la denominen la depressió somrient, ens podem escarrassar a mostrar que tot va bé, que estem gaudint molt de la criança d’aquest bebè, per por a que si expressem el que realment sentim pensaran que som una “mala mare”.

Com podem prevenir-la?

Abans de parlar de coses concretes, sempre he pensat que la informació és el primer pas per a la prevenció. Quan més coneixem, abans reconeixem.

A nivell més pràctic podria dir:

COMPARTEIX.

Ajuntar-se amb mares amb nadons petits com el teu. Podent ser al parc, a ioga amb nadons, a un grup de criança…. compartir l’experiència ens allibera i ens permet veure que la maternitat no és una tasca fàcil.

DORM.

Per poc que et sembli, cada moment dormit és important.

RECLAMA.

Demana ajuda a alguna amiga, al teu pare, un germà… pots trobar a algú disposat a portar-te un brick de llet del súper, o cuidar al bebè mentre tu et fas una bona dutxa.

– SURT DE CASA.

Intenta sortir cada dia a fer un passeig, a que et toqui el sol.

ACTIVA’T.

Intentar fer una mica d’exercici suau. Encara que sigui al moment del passeig.

SIMPLIFICA.

Els nadons no necessiten que la casa estigui perfecte ni que els banyem cada dia.

CONFIA EN TU.

Creu-me! El teu bebè t’estima a tu, i no se li acudiria comparar-te amb altres mares, no ho facis tu tampoc!

Com ajudes les mares a superar la depressió post part?

Acostumo a iniciar el tractament amb una explicació als dos membres de la parella de què és la depressió post part. També els explico què pot haver incidit a desenvolupar-la, que és molt freqüent, i que la mare no s’ha de sentir malament per patir-la. Els dic que trobarem la manera d’ajudar a que tots puguin estar millor, doncs una depressió post part pot acabar afectant a tots els membres del nucli familiar. Per tant, comencem des-culpabilitzant a la dona.

D’altra banda, és molt important que la mare estigui acompanyada el màxim de temps possible, el paper de la parella i família serà fonamental. Tot i que és molt improbable que faci mal al seu nadó, l’angoixa que pot sentir millora bastant al tenir algú al costat, tot és menys angoixant i més senzill.

El pla de treball sempre l’establim per a la relació mare- nadó, doncs és el que es veu més afectat en aquests casos, oferint un tractament psicoterapèutic on activar els recursos interns de la dona i treballant de manera multidisciplinària.

I per acabar… què diferencia la depressió post part del baby blues?

El baby blues es manifesta a gairebé la meitat de les dones que han esdevingut mares. Apareix els dies després del part, amb una punta d’intensitat entre el tercer i el cinquè dia.

Les manifestacions més freqüents són: plors, labilitat emocional amb tristesa o eufòria, sentiments de confusió i irritabilitat. Aquests símptomes no duraran més que alguns dies i sols aniran desapareixent si hi ha un entorn que tranquil·litza i conté.

La depressió postpart pot no aparèixer just després del part com el baby blues, sinó que pot manifestar-se durant el primer any o fins i tot 18 mesos després del part.

A la majoria d’embarassades no se’ls parla de la possibilitat de patir un trastorn psiquiàtric en el postpart, al contrari, se suposa que has d’estar feliç i contenta. Sovint, quan busquen ajuda se’ls hi diu que això que senten és normal o que passarà sol.

En definitiva, estem encara lluny de poder donar la mà, com es mereixen, a totes aquelles dones que necessiten tant en un moment tan important de la vida.

Deixa un comentari

2 × quatre =

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.