La cara oculta de la maternitat, existeix!

El passat mes de maig vam assistir a la jornada organitzada pel diari Ara sobre la cara oculta de la maternitat. Amb l’èxit que tenen les notícies i els titulars catastrofistes, sembla mentida que, la cara oculta de la maternitat quedi tan amagada en la societat en què vivim.

Perquè sí, quan tens fills, no tot són flors i violes! Sense ànim de desanimar-te, ni de fer canviar d’opinió a qualsevol que vulgui ser pare o mare, avui traiem a la llum aspectes no tan brillants de ser pares i mares. L’objectiu? Simplement fer-los presents, normalitzar-los i poder viure’ls, així, amb més enteresa. També qüestionem determinats estereotips que ens envolten, i que sense adonar-nos, només fan que limitar-nos.

Per començar, a nivell social, sembla que tots hem de seguir el mateix patró per ser feliços en aquesta vida, oi? Al principi, som nens/es, que hem d’anar a escola, institut, universitat, més endavant haurem de trobar parella, treballar, casar-nos i… tenir fills. Ja hi som!

Ara bé…què passa si no vols tenir fills? O si vols, però no pots? Qui diu que cal ser pares per ser feliços? És important tenir present que la vida es pot viure de moltes altres maneres, que també són completament vàlides. Cal tenir respecte envers el que cada persona triï viure.

QUAN ES VOL SER MARE I NO ES POT

Per a les parelles que trien seguir aquest camí de la maternitat/paternitat, ens en faríem creus de les persones que volen i no poden. Avortaments, processos de fertilitat, endometriosis i altres malalties que dificulten la fecundació i la gestació… No estem preparats ni per viure-ho, ni per oferir recolzament emocional a les persones que ho han de viure.

Al debat del Diari Ara, es va posar de manifest que als professionals sanitaris els queda un llarg camí per recórrer, per arribar al punt de tractar la dona com una persona amb sentiments i emocions. En definitiva, per ser capaços d’acompanyar-la en les seves pèrdues, enlloc de tractar-la com una més, seguint els típics protocols freds i rutinaris.

LES PORS DE L’EMBARÀS

Per les dones que sí ens quedem embarassades, les pors i el patiment comencen des que el test d’embaràs dóna positiu. Si hem tingut un avortament, no baixem la tensió fins arribada i sobrepassada la setmana X. I si no és per això, és perquè la nostra mare, la veïna o l’amiga van tenir una mala experiència amb la que connectem i ens fa remoure cada dia…

Nosaltres estem embarassades, necessitem compartir, preguntar, que ens orientin i ens expliquin…però la vida dels altres continua. I, sovint, la gent pregunta sense estar disposada a escoltar gaire més que un “estic bé, gràcies”. Inclús ens comença a explicar les seves desgràcies, que més que sumar, resten.

 EL NAIXEMENT I LA SALUT DEL NADÓ

Arriba el moment del naixement…i, el més probable és que les pors ens segueixin acompanyant! Anirà tot tal com voldríem? Respectaran el meu pla de part? El meu bebè naixerà sa?

Encara avui en dia, lamentablement, segons a on i a mans de qui vas a parar, el part pot anar molt diferent del que t’esperes. Perquè tot vagi el millor possible, els nostres dos consells i per nosaltres els més importants són:

 

  • Confia en tu, en el teu nadó i en la saviesa de la naturalesa de la mateixa manera que durant l’embaràs no has dubtat en cap cas si el teu cos serà capaç de crear les ungles, o el cabell de la teva criatura, tampoc has de dubtar de que tu estàs feta per parir. El teu nadó té tota la informació del que ha de fer per néixer, al seu ADN!
  • Informa’t. Si, a més a més, t’has informat sobre les fases d’un naixement i sobre quines actuacions són millors que altres, el més probable és que puguis triar allò que prefereixes i envoltar-te de les persones més adients en aquest moment tan important.

 

No podem oblidar el patiment que genera que el teu nadó neixi amb malalties, malformacions i/o síndromes desconeguts, que en la societat d’avui en dia, no sabem com acompanyar. Les mares i pares queden perduts i venuts a la seva sort, degut a la falta d’un acompanyament adequat.

L’ESTAT EMOCIONAL I FÍSIC EN EL POST PART

I què dir del post part? Si tot ha anat bé, mare i nadó estan sans i estalvis, però alerta, perquè això no treu que la mare entri en una “sisena dimensió”. A nivell emocional ens podem sentir soles, vulnerables, amb un sentiment de culpa que cau sobre nostre a cada instant. Tenim por de no fer-ho bé, i les opinions constants de tothom qui ens envolta, fins i tot d’estranys, no ens ajuden gens!

Tampoc suma com és a la societat en què vivim. L’excés d’informació, els mòbils i altres pantalles ens fan estar sovint més connectades amb tot el que passa fora de nosaltres, enlloc de connectar amb la nostra pròpia essència i amb la nostra intuïció.

 Totes les dones tenim una saviesa interna amb la qual, si hi confiem, aconseguim que tots els altres sentiments es difuminin o s’esvaeixin. Escoltem-la. Sens dubte, la maternitat remou molt, i cada maternitat ens ve a ensenyar coses diferents. Cal estar oberta, rebre-ho, viure-ho i sentir-nos recolzades pel nostre entorn.

I a nivell físic? També hi ha vivències molt potents. Si vols donar pit, al no tenir massa referents, anem perdudes… la instauració sovint és dolorosa: clivelles, mastitis… en aquest cas, t’aconsellem llegir sobre la lactància durant l’embaràs. Conèixer els “ets i uts” més habituals i saber on trobar ajuda, et permetrà viure-la amb més tranquil·litat.

La diàstasis, els problemes de sòl pelvià, els prolapses, les cicatrius de les episiotomies i les cesàries són altres inconvenients que fan més complicada la recuperació postpart…Però la bona noticia és que cada vegada hi ha més fisioterapeutes i experts en la recuperació post part, que et poden ajudar a recuperar-te. Només cal que demanis ajuda.

FES LA TEVA TRIBU

Acabem amb una reflexió, sobre com era la criança antigament. Les criatures i les mares eren acompanyades i sostingudes per la tribu; en un mateix sostre convivien pares, mares, sogres, avis, germans, cosins… i això feia que l’acte de criar no recaigués exclusivament en la mare.

En canvi, avui dia vivim en mini-nuclis familiars, on el pare i la mare viuen sols (en cas de no ser família monoparental!), al càrrec de la criatura. I quan la parella ha de tornar a la feina passades les vuit setmanes de baixa, la mare queda sola amb el nadó, 24 hores al seu servei.

Segur que tu que ens llegeixes, coneixes la intensitat que això suposa.
I davant d’això, deus saber com de bé va tenir la teva TRIBU! Viure-ho acompanyada et permetrà gaudir aquest moment tan feliç i alhora tant intens, de forma diferent.

Si encara no tens la teva tribu, busca-la i veuràs com el color dels teus dies canvia. Que aixequi la mà qui, d’aquesta etapa, n’ha tret amistats per sempre!

Deixa un comentari

un × 2 =

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.