Anna Moreno: “Cal saber distingir bé els tipus de situacions i la seva gravetat, per agilitzar recursos”

L’Anna Moreno és la nostra especialista en primers auxilis infantils; infermera i llevadora amb més de 20 anys d’experiència. També ha treballat en emergències i UCI pediàtriques.

Amb motiu d’una nova edició del Taller de Primers Auxilis Infantils que vam organitzar des de BHealthy fa uns dies, hem aprofitat per entrevistar-la. A continuació ens endinsem, de la seva mà, en aquest món que malgrat ens pugui causar respecte com a pares, és necessari conèixer, per poder actuar des de la tranquil·litat i amb seguretat en situacions de risc que puguem viure amb els nostres infants.

Anna, explica’ns breument, quines són les principals situacions d’urgència amb les quals ens podem trobar com a pares, amb els nostres fills/es?

Totes aquelles que impliquin un compromís vital. És a dir, aquelles en les quals, si no s’actua aviat, la vida de l’infant corre perill: ennuegaments, hemorràgies, reaccions al·lèrgiques greus, intoxicacions, cremades…

En algunes d’elles, segons la gravetat, és necessari saber actuar amb serenitat i rapidesa, perquè el quadre que poden comportar pot comprometre les funcions vitals més importants, com la respiració i la circulació de la sang. De vegades, els minuts, són importants.

Quines són urgències infantils es més freqüents?

Per sort, la gran majoria de situacions de les que parlo en el taller, no succeiran mai. Però considero important que tota la societat tingui uns coneixements mínims, per poder afrontar aquestes situacions, siguin més o menys greus, amb més serenitat. Considero que cal saber distingir bé els tipus de situacions i la seva gravetat, per agilitzar recursos.

Un ennuegament parcial, contusions al cap, fractures, cremades, cops de calor, convulsions febrils… poden ser les més freqüents.

Com hem d’actuar en cas de convulsions febrils en els infants?

Les convulsions febrils son les «tiritonas» dels adults. Més enllà que impressiona molt veure a un petit convulsionant, no tenen un caràcter patològic ni cap relació amb la malaltia epilèptica.

Bàsicament, hem de vigilar que l’infant no es faci mal amb algun cop, protegint-lo amb coixins, i afluixar-li la roba i permetre-li els moviments. I, en mesura del possible, girar-li el cap per permetre que expulsi les secrecions i no s’ofegui.

Quan hagi acabat de tenir convulsions, hem de valorar com està l’infant per poder identificar algun signe d’alerta que requereixi supervisió o ajuda mèdica (si han durat més de cinc minuts les convulsions, si romanen trastorns de visió, si hi ha vòmits persistents, si no recupera la consciència en uns minuts…)

I com hem d’actuar amb les ferides infantils?

Si es tracta d’una ferida petita, que no generi una hemorràgia, rentar-la bé amb aigua i sabó és suficient. Depenent de la zona on es trobi, potser l’haurem de cobrir per evitar infeccions. Cal anar-la vigilant en els dies següents, perquè estigui neta i per si cal aplicar-hi algun antisèptic (clorhexidina, povidona iodada…).

Si hi ha una pèrdua de sang, el primer serà tallar aquesta hemorràgia, primer de tot, comprimint la zona amb una gassa neta durant uns minuts, i pujant la zona que sagna per sobre del cor… Mai hem de fer un torniquet.

I en cas d’ennuegament d’un nadó?

Sobretot, no perdre la calma. La gran majoria dels ennuegaments que ens trobarem seran parcials i tot es solucionarà animant a tossir fort. La tos es el nostre mecanisme de defensa per desobstruir la via aèria, i és molt eficaç.

En el cas de obstruccions totals, hem de realitzar les Maniobres de Hamilton, que seran diferents segon l’edat… bàsicament es tracta de donar cops a l’esquena de l’infant, i a la part alta del abdomen, per tal de moure l’objecte que no li està permitent respirar. Aquestes maniobres són diferents en nadons menors d’un any.

Què fem si el nostre fill perd el coneixement?

De nou, procurar mantenir la serenor, actuar en un marc de seguretat (no volem més ferits!) i valorar el seu grau d’inconsciència, així com altres signes vitals (obrint la via aèria, comprovant si respira…).

Des d’aquí, avisarem als serveis d’emergència, si és necessari, i actuarem segons la gravetat de cada cas.

Quins consells donaries als pares i mares, per ajudar-los a prevenir o bé a estar preparats per quan es donin aquestes situacions d’urgència amb els més petits?

Crec que és important tenir uns coneixements bàsics per poder saber actuar i mantenir la calma. Per desgràcia, no és habitual que des de les escoles ens ajudin a conèixer les quatre maniobres bàsiques.

Socórrer no es únicament actuar, també ho és demanar auxili; per això és molt important saber quan, com i on hem de trucar, en cas d’emergència, i ensenyar als nostres fills a que ho facin.

No faré un llistat exhaustiu de la farmaciola que recomano, perquè seria llarg, però crec que mai poden faltar a casa gases estèrils, venes, esparadrap, termòmetre, bossa de gel per aplicar fred/calor, antisèptics tipus clorhexidina, Aloe vera i algun antitèrmic.

Si t’has quedat amb ganes de saber més, no et pots perdre el proper taller de primers auxilis!

Segueix-nos a Instagram (@bhealthy.es), allà hi anunciarem la propera data.

Deixa un comentari

3 × 3 =

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.