Saray Martín: “Estar bé després de parir sense passar per quiròfan és possible i molt gratificant”

¿Penses que mai tornaràs a sentir-te còmode amb el teu cos, després de ser mare? La protagonista d’avui és la Saray, mare de dos nens. Ella ho ha aconseguit i ens explica en aquesta entrevista, com ha estat el seu procés de recuperació post part. L’exercici físic, la fisioteràpia, la dieta i la força de voluntat han estat claus per aconseguir sentir-se bé, de nou, amb el seu cos.  

Com han estat les teves recuperacions post part?

Quan vaig tenir el meu primer fill, que ara té 5 anys, vaig recuperar-me de la cesària lentament. No vaig fer res per mi mateixa, ni per recuperar-me aviat ni de forma correcta. En un any tornava a tenir el volum de panxa anterior i això aleshores ja m’estava bé, però òbviament ni el meu cos ni les meves sensacions eren les mateixes que les que tenia abans de quedar-me embarassada.

Llavors…

Volia tenir un segon fill, així que vaig pensar, erròniament, que quan tingués el segon ja faria el que fes falta per recuperar-me correctament. El fet d’haver fet molt esport tota la meva vida, suposo que em va ajudar a que això fos possible, però de tota manera, ara, veient-ho de lluny crec que hauria d’haver actuat diferent amb la primera recuperació. A l’any i mig de tenir al Xavi, em vaig quedar embarassada de l’Àlex.  Aquest cop encara em vaig engreixar un pel més, 16kg.

L’Àlex va néixer per part vaginal i va pesar gairebé 4kg. No vaig tenir episiotomia però sí que em vaig estripar una mica. I diguem-ne que aleshores sí, no vaig quedar absolutament com estava abans.

Què vols dir?

El meu cos estava molt fluix, la pell, la panxa, cada dia a les 19:00 de la tarda semblava que estigués embarassada de tres o quatre mesos. I això feia que no estigués còmoda ni amb la situació ni amb mi mateixa.

El pitjor però és que l’estètica no era l’únic problema, ni el més important. Tenia problemes interns que jo no veia, però que feien que el meu dia a dia fos pitjor.

I què vas fer?

Vaig decidir actuar i millorar. Per la meva salut i per mi. I sort que ho vaig fer! Perquè quan em van revisar, tenia risc de prolapse, tenia moltes possibilitats de tenir pèrdues d’orina en un futur no molt llunyà i tantes altres coses que jo no sabia.

Vaig començar a fer entrenaments personals amb la Marta Puigdomènech. Vam estar gairebé vuit mesos només amb hipopressius per poder començar amb alguna cosa més. El canvi va ser lent, però mica en mica, vaig anar millorant.

D’altra banda, i per recomanació de la Marta, vaig anar a una fisioterapeuta de sòl pelvià que també em va ajudar fent-me fer exercicis i animant-me a seguir, sí o sí, amb els hipopressius.

D’altra banda també he anat reajustant la dieta mica en mica per evitar mals d’esquena, inflamacions intestinals i guanyar qualitat de vida. Ara per ara la meva alimentació no té res a veure amb la que tenia fa dos anys, quan vaig començar amb la recuperació.

Tot plegat, com dic, ha estat un canvi lent i progressiu, però que està valent la pena.

Com et sents ara?

Em torno a sentir igual o fins i tot m’atreviria a dir millor que abans de tenir el meu primer fill. No tinc risc de prolapse, ni tampoc pèrdues d’orina. Les relacions íntimes han guanyat sensibilitat. He guanyat agilitat i força. Seguretat en els moviments del dia a dia, el caminar, el córrer, agafar els meus fills des de terra o carretejar-los tot el dia. Em sento molt bé amb mi mateixa i me n’alegro enormement d’haver pres aquesta decisió. Estar bé després de parir sense passar per quiròfan és possible i molt gratificant.

Deixa un comentari

tres − tres =

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.