Baby Led-Weaning: “Si ofereixes aliments segurs i el nadó està preparat, no té perquè haver-hi perill”

Aquest mes entrevistem a la Maria Cabrera, dietista-nutricionista especialista en alimentació infantil i mare de dues nenes de 2 i 4 anys. Fa uns dies vam realitzar un taller de Baby-Led Weaning a l’European International School de Barcelona (Sant Cugat del Vallès) i vam aprofitar per parlar amb ella i resoldre algunes de les preguntes més freqüents que tenim els pares, referents a la iniciació a l’alimentació complementària a través d’aquest mètode. 
Per començar…què és el mètode Baby Led-Weaning (BLW)?

Una forma d’introduir l’alimentació complementaria amb aliments sòlids i de forma respectuosa. Oferim als nadons aliments diferents dels triturats, en la seva forma original, saludables i de manera segura (amb una cocció i presentació determinades per evitar riscos). A més a més, és a demanda: li disposes els aliments al nadó i ell agafa el que li ve de gust.

Quins són els seus beneficis, que no trobem en els triturats i/o farinetes?

Són múltiples! Ajuda a desenvolupar les habilitats motrius i el desenvolupament cognitiu dels nadons, ja que han de visualitzar els diferents tipus d’aliments, les seves formes, els colors… Li han de donar l’ordre a la mà d’agafar l’aliment, tocar-lo, descobrir textures a partir del tacte, i posar-se’l a la boca per descobrir els diferents sabors.

En canvi, els purés normalment són molt monocromàtics i potser que tinguin un sabor semblant. Això fa que els nadons no sàpiguen diferenciar el gust dels diferents aliments fins que els pares decideixen fer la transició a l’alimentació sòlida.

Una altra avantatge és que animem als nadons a menjar a la taula amb tota la família i no se’ls dóna el menjar sinó que ells ens observen i, amb el temps, aprenen a menjar sols per imitació. També respectem que mengin en funció de la seva gana i respectem la seva sensació de sacietat, prevenint així l’obesitat infantil. Un inconvenient de les farinetes és que forçar la ingesta és més fàcil, i podem acabar provocant que l’infant perdi aquest instint innat de gana-sacietat.

Per últim el BLW ens obliga a informar-nos sobre alimentació saludable per poder oferir-los els aliments més adequats, i a tenir uns bons hàbits d’alimentació a casa.  

Quins símptomes ens indiquen que el nadó està preparat per començar amb el BLW?

Ha de tenir 6 mesos o més. S’ha de mantenir assegut per si sol (això ens indica que els músculs involucrats en la masticació i deglució estan preparats). Ha de tenir interès pel menjar i ha d’haver perdut el reflex d’extrusió, que fa que tregui qualsevol cosa sòlida de la boca.

En quines condicions ha d’estar el nadó i com ho faríem exactament?

Al principi, dels 6 als 9 mesos, quan encara no tenen traça, és preferible donar la llet materna o de fórmula abans d’asseure’ls a la taula a menjar. És a dir, no asseure’ls a menjar amb gana, perquè encara no es sabran saciar i es poden frustrar. Quan els pares percebem que ja menja millor, això ja no farà falta.

Pel que fa a les quantitats, hi ha nens que mengen més que d’altres i dies en què menjaran més o menys. Això s’ha de respectar. Per exemple, al principi pot ser que mengin molt poc. Els únics aliments amb els quals hem de controlar molt bé les quantitats són els proteics (carn, peix, ous…), ja que en funció de l’edat han de menjar una quantitat determinada al dia. Per exemple, fins als 12 mesos s’aconsellen uns 20-30g de carn al dia i, en el cas del peix, uns 40-50g al dia.

Quant al nombre d’àpats diaris, dels 6 als 9 mesos, amb un o dos àpats és suficient. Per exemple, podem fer esmorzar i/o dinar. A partir dels 9 mesos podem començar a intentar fer-los tots, si el nen/a aguanta despert fins al sopar. A partir dels 12 mesos si que establim esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar. Tot i així, sempre hem de tenir en compte els hàbits de cada família i del nen/a.

Això si, cal recordar que fins als 12 mesos hem de continuar amb la llet materna o de fórmula a demanda, perquè és l’aliment principal. Els aliments són un complement.

Quin és l’ordre a seguir a l’hora d’introduir els aliments i quins hem d’evitar fins més endavant?

No hi ha un ordre establert, l’ordre el posa la família segons ho consideri. Si que cal tenir en compte una sèrie d’excepcions, per exemple, les bledes i espinacs no s’introdueixen fins als 12 mesos perquè són alts en nitrats. Els peixos blaus i grans, com la tonyina, no estan recomanats fins a partir dels 3 anys, perquè contenen molt mercuri…

A més a més, hi ha aliments amb potencial al·lèrgic (gluten, peix, productes làctics de vaca, fruits secs i ous) que es poden introduir a partir dels 6 mesos però sempre deixant un espai de 3 dies o una setmana, entre la introducció d’un i un altre, per veure si hi ha reacció i saber de quin aliment es tracta. Per exemple, podríem començar amb bròquil, pastanaga, patata a trossos grans i poc a poc anar introduint diferents verdures, peixos, carns…

Quins són els nutrients essencials en aquesta etapa? Com garantim que el nadó pugui absorbir tots els que necessita?

Fins als 12 mesos la llet materna o fórmula els aporta tots els nutrients que necessiten però a partir dels 6 mesos necessitem una aportació extra de ferro. Amb la llet materna no arribem a assolir la ingesta diària recomanada i és important que els àpats tinguin algun aliment ric en ferro i en zinc.

Hi ha molts aliments d’origen vegetal que tenen ferro, però per a que pugui ser absorbit necessiten anar acompanyats d’aliments rics en Vitamina C. Per exemple, les llenties les acompanyarem amb tomàquet i/o, de postres, menjarem una taronja o kiwi. Els aliments d’origen animal també són una bona font de ferro i en aquest cas, s’absorbeix fàcilment.

Això si, és molt important que no s’introdueixin productes làctics a la dieta abans dels 12 mesos, perquè dificulten l’absorció d’aquest mineral.

Com actuar davant una arcada o ennuegament?

Cap als 6 mesos és molt normal que tinguin arcades perquè és una manera de gestionar el bol alimentari dins la boca. Potser és massa gran i el volen escopir i s’ajuden amb l’arcada per treure; o potser se’l van a empassar però noten que és massa gran i fan una sèrie de moviments o sorolls per intentar tirar el bol alimentari més endavant i continuar-lo mastegant. En un ennuegament en canvi no hi ha soroll, és un bloqueig de les vies respiratòries. Aquí si que hem de córrer a trucar al 112 i realitzar la maniobra de Heimlich adaptada a bebès, per ajudar-los a escopir aquest aliment. Però pot passar el mateix amb una joguina, tap… si li ofereixes aliments segurs i el nadó està preparat, no té perquè haver-hi perill. Els estudis publicats al respecte conclouen que no hi ha diferències en les taxes d’ennuegament entre el mètode d’incorporació als aliments tradicional i el BLW.

Quin és el millor moment per incorporar el gluten?

Quan abans millor, és a dir als 6 mesos, a no ser que hi hagi antecedents familiars de celiaquia. Llavors si que s’ha de parlar amb el pediatra per introduir-lo més endavant i inclús fer una sèrie de proves.

Què els diries a tots aquells pares i mares que estan a punt de començar la introducció a l’alimentació complementària amb el BLW?

Sobretot que s’informin bé a través de fonts fiables, que segueixin les normes de seguretat i avaluïn si el nen/a està preparat per començar el BLW. Que es relaxin i no es preocupin per si menja més o menys, ja que la seva única funció és oferir-li aliments saludables i segurs. És responsabilitat del nen/a decidir la quantitat que vol menjar.

Quin llibre els recomanaries?

L’últim del Juan Llorca i Melisa Gómez: “Sin dientes y a bocados”. És molt pràctic!

Si us heu quedat amb algun dubte, us animem a venir a la propera edició del taller de BLW de BHealthy. Allà us entregarem un dossier amb tota la informació imprescindible per iniciar-vos en aquest mètode i, a més a més, una sèrie de receptes de la Maria Cabrera per començar-lo de la manera més saludable i deliciosa!

Informarem de la propera data a les nostres xarxes socials. 😉

Deixa un comentari

14 − tres =

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.