Caballé: “La gent es pensa que problemes del sòl pelvià és només que se t’escapi l’orina i hi ha moltes altres patologies que són quasi més freqüents”

Continuem parlant amb la Fisioterapeuta Núria Caballé sobre el sòl pèlvic. En aquesta entrevista ens centrem en el post part.

1. Un cop s’ha parit què cal fer per recuperar el sòl pelvià?

Núria: Depèn. Dependrà molt de com hagi anat aquell part. Si ha estat més lesiu o menys. En primer lloc cal tenir l’alta mèdica, haver passat la fase del postpart immediat, que és la quarantena. Després, s’aconsella fer una visita amb un especialista del sòl pelvià per avaluar com està la faixa abdominal, el sòl pelvià i a nivell visceral… Això en una revisió ginecològica no se sol valorar. Es mira més orgànicament, com ara que l’úter hagi tornat a la seva mida normal.

Marta: A nivell ginecològic, generalment es mira que si hi ha cicatriu estigui tot tancat i a partir d’aquí ja et donen l’alta. Però sovint, ens venen les noies i ens diuen, “a mi el metge m’ha dit que estic perfecte”. – I és quan preguntes, “incontinència urinària?” – “Sí, bé la normal, quan estossego”… i un llarg etcètera….

Núria: Sí que hi ha alguns ginecòlegs que estan especialitzats en sòl pelvià que valoren com està la musculatura d’aquella dona. Però en general, cal una valoració funcional de fisioteràpia. en aquestes, observem la postura i la faixa abdominal. La faixa abdominal i el sòl pelvià, com deia abans, són cosins. Treballen en sinergia. Per això en una primera visita hem de valorar postural i visceralment com està aquella persona. Mirem el to del diafragma, i de la faixa abdominal, i per acabar el sòl pelvià, ja que sovint és una mica la víctima final. Si aquests músculs no estan funcionant bé, perquè estan rígids o flàccids, el sòl pelvià, també tindrà més pressió i haurà d’amortir més les pressions, afavorint la seva debilitat o contractura.

2. A vegades hi ha coses que s’acaben convertint en patologies, perquè no s’han cuidat bé…

Sí. Per exemple, a vegades la cicatriu està tancada però no s’ha recuperat bé aquella musculatura. També ens trobem que la bufeta o l’úter estan baixos, amb una tendència de prolapse. O veiem que la faixa abdominal està tan flàccida que, quan aquella persona fa un esforç, com ara ajupir-se a agafar el seu fill/a o fer un esternut, la faixa no és gens competent i es produeix una fuita d’orina o una hèrnia umbilical per diàstasi de l’abdomen… En fi que es va complicant.

Hi ha gent que té símptomes en el postpart immediat, però jo sempre parlo del postpart tardà, que és aquell postpart “jo m’he recuperat, més o menys, m’entren els pantalons, estic bé”. La persona s’ha recuperat bé estèticament, es creu que està bé, però no. Nosaltres tenim moltes pacients que el nen té 5 anys i de cop s’adonen que noten que: tenen sensació de pes a la regió vaginal, o els entren aires vaginals. Hi ha dones que tenen relacions sexuals no satisfactòries, perquè el llindar de l’orgasme és molt més alt, o que  no en tenen, per falta de to a la musculatura del sòl pelvià. D’altres, van a la piscina i els entra aigua. I això no es consideren símptomes i sí que ho són.

També són símptomes, quan tenen la regla es posen un tampó i els va caient. La gent es pensa que problemes del sòl pelvià és només que se t’escapi l’orina i poc més… No es parla de moltes altres patologies que són quasi més freqüents que el tema de les fuites d’orina.

3. Parlant d’aquestes patologies, quines podries dir-nos que vinguin perquè no s’han cuidat bé durant el postpart o no s’han preparat bé durant l’embaràs i es podrien haver evitat.

Les patologies més conegudes són: les fuites d’orina, sigui d’esforç o d’urgència, i els prolapses (descens dels òrgans pelvians). Però en el postpart una patologia que afecta moltes dones és la disparèunia, és a dir els dolors a les relacions. D’això no se’n parla. Hi ha moltíssima gent així. I no només en parts vaginals, també en parts per cesària. Perquè hi ha hagut molta pressió i ha quedat una contractura o una tensió a l’úter per exemple… La gent associa el dolor de les relacions a la cicatriu, i no és sempre així. Molts cops és per contractures del sòl pelvià…

4. Quin tipus d’esport doncs, recomanes una vegada el metge t’ha donat l’alta i s’ha fet l’avaluació?

Nosaltres primer fem la valoració funcional de què necessita millorar aquella persona i primer fem un treball específic de teràpia manual si fa falta…. Si tot està més o menys bé, se li ensenya gimnàstica abdominal hipopressiva i ho combinem amb altres coses, com exercicis d’activació del transvers, exercicis de kegel, etc. Més endavant, no només fem hipopressius sinó que introduïm altres maneres de treballar la faixa abdominal. De forma molt pautada i controlada, anar fent les famoses planxes. Si es fan ben fetes, és un treball correctíssim quan la faixa abdominal ja és competent.

5. I què me’n dieu dels hipopressius?

Núria: Els hipopressius són un exercici molt complet en el postpart. Amb un sol exercici treballes tres coses: la faixa abdominal, la musculatura del sòl pelvià i, per últim, allò que diferencia als hipopressius, que és que com el seu nom indica, que provoquen una hipopressió. És a dir, disminueixen la pressió intraabdominal, amb la qual cosa, tota la musculatura i totes les vísceres del sòl pelvià fan un efecte succió, van cap amunt. Hi ha un ascens visceral: puja la bufeta, l’úter i el recte i això és el que fa que els hipopressius siguin tan beneficiosos. Tot i així, no són els únics exercicis que fem servir.

Està molt bé que la gent els conegui, perquè això vol dir que volen cuidar-se més després del postpart. Però, el problema que hi ha, és que hi ha gent que es pensa que fer l’hipopressiu és només fer apnea, i no. Primer cal tenir en compte que hi ha gent que potser, temporalment, aquells exercicis no li siguin indicats. I s’han d’explicar bé. Un cop la persona els sap fer bé, cap problema, però si no, pot ser contraproduent o pot no servir de res tot l’esforç. Nosaltres, tant des de Bhealthy com des de Núria Caballé treballem molt la postura, que és molt important, i això és molt difícil de transmetre a través d’un vídeo de Youtube, per exemple.

Marta: Els hipopressius estan de moda i en general van bé, però no és l’únic que es pot fer. Hi ha altres coses i exercicis que també ens ajuden a la recuperació. Cal valorar cada cas.

6. Durant quant temps aconselleu fer aquest tipus d’esport?

Marta: Depèn de molts factors: de si dones el pit o no, si t’ha baixat la regla, de com portegis el teu nadó… Cada dona és un món. I evidentment la recuperació, per exemple, d’una dona que ha tingut un part vaginal sense epidural, que s’ha cuidat abans, durant i després, no té la mateixa recuperació, que una dona que ha tingut un part provocat, amb una episiotomia, amb uns fòrceps i que no ha fet mai exercici físic. Probablement la recuperació sigui més lenta. L’edat de la dona també veiem que té un paper important en la durada d’aquest període de recuperació. I per altra banda no oblidem que, l’alimentació juga un paper molt important en aquesta fase.

Cristian: Depèn de la pràctica que facis setmanal.

Núria: La gent pensa: “ja faig pràctica un cop o dos a la setmana i ja n’hi ha prou”. Doncs no. La recuperació, a vegades, és una mica àrdua i s’ha de ser constant durant mínim 3-6 mesos. S’ha de treballar una mica a casa. Si no fas absolutament res, la recuperació pot ser que sigui incompleta.

Pel que fa al fet de reincorporar-se a l’activitat física normal, depèn del cas, però en cap cas després de la quarantena. I activitats d’impacte, uns sis mesos mínim. Hem de pensar que l’OMS diu que el postpart dura mínim entre 9-12 mesos.

Moltes gràcies!

Descarrega la guia fent clic al botó.